Sobirania alimèntaria

La sobirania alimentària va ser definida per La Via Camperola com “el dret de cada nació a mantenir i desenvolupar els seus aliments, tenint en compte la diversitat cultural i productiva”

El termcat defineix sobirania alimentària com “…la sobirania d’un estat en la definició i la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

És un concepte que neix per oposició al domini dels grans organismes internacionals i empreses que controlen la producció i la distribució de productes alimentaris a escala global. El terme va ser encunyat pel moviment internacional La Via Campesina durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Roma el 1996″.

Aquesta cimera mundial sobre alimentació celebrada el 1996, va consensuar la següent definició: existeix seguretat alimentària quan totes les persones tenen en tot moment accés físic i econòmic a suficients aliments no nocius i nutritius per a satisfer les seves necessitats alimentàries i les seves preferències vers als aliments amb l’objectiu de dur a terme una vida activa i sana.

Aquesta definició té quatre dimensions:

  • Disponibilitat de quantitats suficients d’aliments d’una qualitat adequada, proporcionada per la producció interna o les importacions (inclosa l’ajuda alimentària).
  • Accés de les persones als recursos (anomenats drets) suficients que els hi permetin adquirir els aliments apropiats per a gaudir d’una dieta nutritiva.
  • Utilització dels aliments mitjançant una dieta adequada, aigua neta, sanejament i assistència mèdica per gaudir d’un estat nutricional que satisfaci totes les seves necessitats fisiològiques.
  • Estabilitat en la disponibilitat d’aliments i accés a aquests, sense crisi sobtades (econòmiques o climàtiques) o esdeveniments de caràcter cíclic (escassetat estacional d’aliments).

Enllaços recomanats:

El estado mundial de la agricultura y la alimentación. Cambio climático, agricultura y seguridad alimentaria. FAO 2016.

Què és la sobirania alimentària?

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 2n Trimestre, Vocabulari Catalunya i Espanya en un món globalitzat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s