Mapa de la població activa industrial Espanya 2012.

Distribució espacial de la població activa industrial a Espanya. 2012. Font: https://fontanerosdelahistoria.wordpress.com/ [en línia] [Consulta: 13/03/2012]

a) Descripció: mapa temàtic de coropletes de la distribució espacial de la població activa d’Espanya en milers. Les dades es representen en diferents franges de colors indicant la població activa de cada territori en el sector industrial. La font original del document és: IGN-INE (Institut Geogràfic Nacional – Institut Nacional d’Estadística). Elaborat pel Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universidad de Saragossa. Les dades analitzades corresponen al 4r trimestre de 2012.

b) Comentari: com podeu observar el repartiment de la indústria a Espanya és molt desigual. La major part es concentra en un seguit d’eixos amb característiques pròpies, mentre que a la resta del territori trobem una baixa densitat d’activitat industrial.

Si ens fixem en el mapa, Madrid i Barcelona són les províncies amb una major concentració de població activa industrial, amb més de 200.000 habitants a cadascuna d’elles. Aquest fet s’explica perquè ambdues concentren els sectors d’alta tecnologia i les seus de les grans empreses nacionals i multinacional.

  • Madrid en funció de la seva capitalitat concentra les seus de les grans empreses gràcies als beneficis que es deriven de la proximitat al poder polític. Altament desenvolupat, aporta un 10,3% del total del negoci de la indústria total espanyola. Donada la seva centralitat atrau sectors d’alta tecnologia (aeronàutica) i capital inversor estranger.
  • Barcelona gràcies a la seva tradició industrial des del 1832. L’àrea metropolitana de Barcelona concentra el 65% de la indústria, amb el 69% del total d’ocupació industrial de Catalunya. Acull una gran diversitat de sectors (maquinària i equips elèctrics i la química -Barcelonès i Baix Llobregat-; tèxtil i farmacèutica -Vallès Occidental i Maresme-; edició i arts gràfiques -Barcelonès i química i alimentària, material de transports i plàstics -Vallès Oriental), a més de metal·lúrgic, productes metàl·lics, material de transport, plàstics, farmacèutic, elèctric, electrònic, tecnologies de la comunicació. Les causes d’aquesta localització s’expliquen per la disponibilitat de mà d’obra, la proximitat a un mercat de gairebé 4 milions de persones de la regió metropolitana i les bones comunicacions per autopista, i sortida de mercaderies pel port i l’aeroport són les causes de la seva localització.

La resta del territori presenta una distribució industrial desigual, que podem descriure de la següent manera:

  • València i Alacant: amb un pes important d’indústries tradicionals (agroalimentàries i del moble). Formen part de l’eix mediterrani el que els hi proporciona un fort dinamisme industrial.
  • Galícia atlàntica, Astúries, nord del País Basc, Navarra i Saragossa:  vinculades gràcies a la Vall de l’Ebre i amb una forta tendència a l’àrea central industrial de Madrid.
    • Galícia amb sectors industrials madurs com el naval i el metal·lúrgic, que han perdut importància a les darreres dècades, fet que situa la zona com un eix  industrial secundari. Destaquen actualment el sector mecànic, l’automòbil, químic etc.
    • Astúries manté la seva especialització en els sectors químic, metal·lúrgic i mecànic, amb una clara tendència a perdre volum de negoci total (13% el 2015).
    • País Basc: va patir una forta deslocalització industrial. Concentra la seva activitat en sectors com: la metal·lúrgia, els productes minerals no metàl·lics i els productes metàl·lics (excepte maquinària). Igual que Astúries ha perdut volum de negoci en els darrers anys, tot i que el seu dinamisme en sectors com les tecnologies de la informació, l’automatització i la biotecnologia li proporciona un fort dinamisme en els darrers temps.
    • Saragossa, importància dels sectors de la mecànica, automòbil, transport.
  • Zona central: destaquen Valladolid i Burgos, però en general poc industrialitzada. Representen poc més del 6,4% del volum total de negoci industrial, tot i que tenen una mica més el 40% del territori.
  • Balears i Canarias: poc industrialitzades (0,7% i 1,1 de volum de negoci respectivament), amb predomini d’indústria extractiva i del petroli, l’energia i l’aigua, per raons de proveïment.

c) Conclusió: cal destacar que el futur del model industrial espanyol dels propers anys, passa per superar la tradició de localització històrica nuclear a un teixit industrial més difús i interconnectat.

 

 

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims trenta-dos anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 9. El sector secundari. Indústria i construcció.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s