El règim foral basc

El País Basc i Navarra han mantingut un model de finançament particular, justificat per raons històriques. El concert econòmic es remunta al 1878, moment de creació de les tres províncies basques ( Vizcaya, Guipúzcoa i Álava), a  partir d’aquesta dada comença la contribució fiscal a la caixa comuna del territori basc, fins aleshores n’havien estat exemptes.

El concert es va mantenir durant el règim franquista a Álava i Navarra, un cop recuperada la democràcia, la Constitució de 1978 va consagrar el respecte i empara dels drets històrics dels anomenats territoris forals.

Així doncs, al País Basc i Navarra els impostos són recaptats íntegrament per les diputacions forals i més tard les comunitats paguen a l’Estat un cupo o aportació per contribuir al pagament de les competències de l’Administració central i les despeses de les institucions comunes com el Congrés i la Corona. A les comunitats amb règim comú, com Catalunya és l’Administració central la que ingressa la major part dels impostos, i més tard transfereix una part d’aquests impostos a les autonomies en funció de la proporcionalitat decidida al fons de compensació interterritorial, i amb l’objectiu de corretgir els desequilibris econòmics interterritorials i de fer efectiu el principi de solidaritat.

Una altra important diferència és, que el País Basc i Navarra tenen competència per fixar el seu model fiscal.

El resultat final és que els territoris forals dupliquen el finançament per habitant respecte a la resta de comunitats, pràcticament no realitzen aportacions a la caixa de solidaritat interterritorial, les competències no assumides pels governs basc i navarrès tenen un cost que es calcula a la baixa.

 

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 3r Trimestre, Vocabulari Organització política i territorial. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s