Preparació PAU 2018. [Actualitzat a 17 de maig de 2018]

Des del 28 de maig fins l’11 de juny farem en horari habitual classes per preparar l’examen de Geografia a les PAU.

Tenim vuit hores de classe que ens permeten fer una repassada de diferents continguts que hem treballat al llarg del curs. He seleccionat algunes preguntes per treballar i que seria bo que anéssiu mirant i preparant per a fer més efectives les sessions. No cal que redacteu formalment les respostes, la idea és parlar de cadascuna de les qüestions plantejades i veure com les podríem resoldre.

Tanmateix les preguntes no cobreixen la totalitat dels continguts, la selecció l’he fet a partir d’aquells continguts que poden ser més complicats de desenvolupar per la seva complexitat.

Calculo que cada hora podem treballar unes cinc preguntes, el que ens permet repassar unes 35 preguntes en total.

Aquí us deixo les preguntes proposades. A classe respectarem l’ordre de presentació de les preguntes tal com apareixen (Ull!! Aniré actualitzant les preguntes fins a ficar-ne de tots els blocs estudiats i completaré al llarg dels següents dies els diferents continguts).

Al voltant del 4 de juny penjaré el solucionari de totes les preguntes treballades.

A banda de les preguntes que teniu a continuació introdueixo les següents amb el nou format de les proves pau de geografia 2018:

a) El relleu de la península Ibèrica és molt variat i presenta un fort contrast entre les àrees de muntanya de relleu agrest i les depressions i planes costaneres. Aquesta disposició del relleu ha condicionat el traçat de la xarxa fluvial, tal i com es pot observar en el mapa següent:

Font: Adaptació del mapa físic d’Espanya 2005. Zonu.com [en línia].

  1. Compareu el traçat dels rius del vessant atlàntic amb els rius del vessant cantàbric i justifiqueu les diferències tenint en compte els condicionants que imposa el relleu sobre el traçat dels rius.
  2. a) Indiqueu en el mapa 5 grans unitats del relleu ibèric. b) Expliqueu les característiques principals del relleu peninsular.

b) La població de Catalunya estimada a 1 de gener de 2018 era de 7.534.813 persones. Aquests habitants no es distribueixen de manera uniforme entre els 947 municipis sinó que es concentren en els sistemes urbans existents en el territori. La taula següent mostra l’evolució de les ciutats més poblades, entre el 2001 i el 2017.

Font: IDESCAT.

  1. Observa les ciutats de la taula i classifica-les segons el tipus de sistema urbà al qual pertanyin.
  • Nucli central de l’Àrea Metropolitana de Barcelona:
  • Primera corona exterior de l’Àrea Metropolitana de Barcelona:
  • Segona corona exterior de l’Àrea etropolitana de Barcelona:
  • Sistemes urbans exteriors a l’àmbit metropolità:
  1. Expliqueu quines són les causes que han conduït a que la majoria de les ciutats més poblades de Catalunya estiguin situades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

c) Una estimació dels serveis ecosistèmics proporcionats per la natura confirma la seva incommensurable vàlua. L’economista Robert Constanza i el seu equip van estimar la totalitat dels beneficis que els ecosistemes del planeta han lliurat a la humanitat en uns 33 bilions de dòlars anuals. Aquest càlcul demostra que el valor del capital natural és superior al Producte Interior Brut mundial anual, que era gairebé de 18 bilions de dòlars l’any 2007..

[…] Segons l’ètica dominant en les societats productivistes, el medi ambient és aliè a nosaltres. La societat i la natura es perceben de manera més o menys independent l’una de l’altra. Els perjudicis infligits es consideren “danys col·laterals”, com si el medi ambient hagués estat durant molt de temps a la perifèria de la consciència moderna. Els indicadors clàssics de creació de riquesa, com creixement i Producte Interior Brut, reflecteixen aquest enfocament utilitarista i no prenen en consideració les taxes d’erosió dels recursos i de l’acumulació de residus. […] El que està en joc fa necessari que s’inverteixi la perspectiva: integrar l’economia en els límits del medi ambient i deixar de considerar la natura com una font inexhaurible de creixement econòmic. Font: Agnès Sinaï. “Invertir la perspectiva”. Atlas medioambiental de Le Monde Diplomatique. 2008.

  1. Indica si els següents processos o productes poden ser considerats com a béns o serveis proporcionats pels ecosistemes:
  • Fixació de CO2 en la matèria orgànica vegetal     SI                NO
  • Extracció de gas natural del subsòl                         SI                NO
  • Producció de blat en un conreu                               SI                NO
  • Reproducció dels peixos en els mars i oceans      SI                NO
  • Pol·linització de les flors per part dels insectes    SI                NO
  • Producció d’electricitat en un parc eòlic                SI                NO
  1. Expliqueu el significat del fragment següent, extret del text, i les conseqüències que se’n deriven: “Segons l’ètica dominant en les societats productivistes, el medi ambient és aliè a nosaltres. La societat i la natura es perceben de manera més o menys independent l’una de l’altra. Els perjudicis infligits es consideren “danys col·laterals”, com si el medi ambient hagués estat durant molt de temps a la perifèria de la consciència moderna. Els indicadors clàssics de creació de riquesa, com creixement i Producte Interior Brut, reflecteixen aquest enfocament utilitarista i no prenen en consideració les taxes d’erosió dels recursos i de l’acumulació de residus”

d) Els avenços tecnològics en el camp de la intel·ligència artificial, juntament amb el desenvolupament del reconeixement del llenguatge i la tecnologia visual per part de les màquines, poden comportar que en un futur proper moltes tasques desenvolupades actualment per professionals siguin executades per màquines o robots, en el que ja s’ha denominat la Quarta Revolució Industrial.

  1. Exposeu de manera raonada els avantatges i els inconvenients de la robotització de la producció.
  2. Quins sectors de l’economia es poden veure més afectats per l’automatització de la producció industrial? Esmenteu dos casos en què una màquina dugui a terme una feina que abans es feia manualment.

e) La crisi econòmica iniciada en el 2008 va comportar en els anys posteriors una disminució dels preus dels habitatges a tot el territori. A la ciutat de Barcelona la diferència en el preu dels pisos d’un districte a l’altre va augmentar considerablement, en relació amb la diferència de renda dels seus habitants, tal i com es pot observar en el mapa següent.

Renda familiar disponible i preu dels pisos als districtes de Barcelona (2013)

Font: Adaptació de dades publicades per l’Ajuntament de Barcelona a Distribució territorial de
la renda familiar disponible ‘per càpita’ a Barcelona (2013) [en línia].

  1. Observeu els mapes i expliqueu com es concreten la funció residencial i la segregació espacial de la població a Barcelona en els tipus de districte següents:
  • Districte antic.
  • Districte benestant.
  • Districte de classes treballadores.

2. Exposeu quina funció tenen en la creació i la modificació de l’espai urbà els agents socials següents:

a) Agents que busquen incrementar el valor de canvi del sòl i dels habitatges.

b) Agents que defensen el valor d’ús.

c) Agents que fan de mediadors entre els diferents interessos concurrents.

Bloc 2: Medi i societat

  1. Justifiqueu si la producció i el consum d’energia hidroelèctrica, de biocombustibles i de gas natural es pot considerar ambientalment sostenible.
  2. Expliqueu quina és la situació d’Espanya pel que fa a la producció i el consum de recursos energètics. És autosuficient o ha d’importar recursos?
  3. Exposeu les característiques del canvi climàtic global d’acord amb l’esquema següent:

a) Què és l’efecte hivernacle? Quins gasos el produeixen?

b) Quines activitats humanes contribueixen a incrementar l’efecte hivernacle?

c) Quines són les conseqüències principals del canvi climàtic?

d) Quines són les posicions de la comunitat internacional en relació amb aquesta problemàtica? Esmenteu com a mínim dos tractats internacionals sobre el canvi climàtic.

4. Exposeu les característiques principals de l’energia nuclear, d’acord amb l’esquema següent:

a) Origen de l’energia nuclear.

b) Localització geogràfica de la producció i de les reserves

c) Avantatges i inconvenients ambientals i geopolítics.

  1. a) Com es transporta el gas natural des de les regions productores fins als països consumidors? Quins problemes comporta aquest transport?

b) Esmenteu el nom dels cinc països que tenen més reserves de gas natural.

6. a) Exposeu els avantatges i els inconvenients del gas natural com a font energètica.

b) En el marc de la problemàtica energètica mundial, es pot considerar el gas natural el substitutiu del petroli? Argumenteu la respostaç

7. a) Quines característiques han de complir les àrees d’implantació dels parcs eòlics.

b) Expliqueu la importància de l’energia eòlica en el conjunt de l’energia elèctrica produïda a Espanya.

  1. Exposeu les característiques de l’energia eòlica que es produeix a Espanya, d’acord amb l’esquema següent:

a) Procés de transformació de l’energia eòlica en energia elèctrica.

b) Avantatges respecte d’altres tipus de fonts energètiques.

c) Inconvenients dels parcs eòlics.

  1. a) Expliqueu els factors que determinen la situació geogràfica de les centrals tèrmiques que funcionen amb carbó a Espanya.

b) Expliqueu raonadament si aquest tipus de central és sostenible.

10. Exposeu les característiques de l’energia hidroelèctrica a Catalunya, d’acord amb el guió següent:

a) Procés d’obtenció.

b) Localització geogràfica.

c) Avantatges respecte d’altres tipus de fonts energètiques.

d) Inconvenients en el procés d’obtenció.

e) Participació en el consum actual d’energia a Catalunya.

11. Justifiqueu en quina mesura són vertaderes o falses les afirmacions següents

a) Les centrals que funcionen amb biomassa no contaminen ni contribueixen a l’efecte d’hivernacle.

b) L’energia hidràulica no és una energia sostenible.

c) L’energia nuclear no contribueix al canvi climàtic i és sostenible

12. Expliqueu raonadament la problemàtica socioeconòmica que genera l’ús del petroli com a font energètica principal d’acord amb l’esquema següent:

a) Importància del petroli en el consum d’energia a Espanya.

b) Dependència dels països proveïdors quant a subministrament i preus.

c) Alternatives possibles al consum de petroli

13. Exposeu les característiques principals del problema de l’abastament d’aigua a Catalunya, d’acord amb l’esquema següent:

a) Els recursos hídrics disponibles. Són suficients o insuficients?

b) Els sistemes d’aprofitament de l’aigua.

c) Els usos de l’aigua.

14.  a) Descriviu la informació que conté la taula.

b)Defineix: energia primària i pobresa energètica

15. Reflexioneu per escrit sobre la sostenibilitat de les centrals tèrmiques en general.

16. Comenteu la sostenibilitat ambiental del model energètic de Catalunyai Espanya que es dedueix de les dades del gràfic, d’acord amb l’esquema següent:

— Balanç de les fonts d’energia renovable i les fonts d’energia no renovable.

— Contribució a l’efecte d’hivernacle.

— Autosuficiència energètica.

17. Relacioneu les condicions climàtiques amb els riscos naturals a Espanya tenint en compte els aspectes següents:

— Quins són els principals riscos naturals existents?

— Quina relació hi ha entre alguns riscos naturals i el clima mediterrani predominant a Espanya?

— Les activitats humanes poden incrementar els riscos naturals? Justifiqueu la resposta.

  1. Justifiqueu en quina mesura són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) L’energia elèctrica no és contaminant ni contribueix a l’efecte d’hivernacle.

b) El consum d’energia és un bon indicador del nivell de benestar.

c) Espanya és un estat energèticament dependent de l’exterior.

19. Observeu el gràfic següent i responeu a les qüestions plantejades.

Causes dels incendis forestals a Espanya (2012) (%)

Font: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Incendios forestales en España. Año 2012.a) Descriviu la informació representada en el gràfic.

a) Descriviu la informació representada en el gràfic.

b) Analitzeu les causes i els factors que influeixen en els incendis forestals tenint en compte els aspectes següents:

— A quin tipus de risc pertanyen els incendis? Argumenteu la resposta.

— Quins són els principals agents causants dels incendis? Expliqueu-los i classifiqueu-los.

— Quins altres factors, a més dels esmentats en el gràfic, influeixen en l’augment del risc d’incendi?

Bloc 1: Diversitat territorial i paisatges.

20. Expliqueu els factors principals que condicionen el clima d’un territori.

21. a) Quins territoris pertanyen a l’Espanya humida quins a l’Espanya seca? Expliqueu els criteris emprats per a diferenciar-los.

b) Quines són les regions biogeogràfiques i les principals comunitats vegetals presents en cada domini?

22. Expliqueu els trets principals dels paisatges de les comarques interiors de Catalunya, caracteritzades per un clima mediterrani continental, d’acord amb l’esquema següent:

a) Factors i elements climàtics condicionants.

b) Activitats agràries i conreus principals.

23. Anàlisi d’imatge

1. Descriviu el paisatge que podeu veure en aquesta fotografia.

  1. Relacioneu els elements naturals d’aquest paisatge amb el clima i el tipus de relleu. Per què el bosc no arriba fins al cim de les muntanyes?
  2. Identifiqueu els elements antròpics del paisatge i relacioneu-los amb les funcions i les activitats econòmiques que els han generat.

24. a) Descriviu el paisatge que mostra la fotografia.

b) A quina regió bioclimàtica pertany el paisatge que s’observa en la fotografia? Justifiqueu la resposta.

c) Quines diferències hi ha en relació amb el relleu, el clima i la vegetació entre el litoral català i la depressió Central Catalana?

25. a) Descriviu el paisatge que mostra la fotografia i esmenteu les dues comarques per les quals s’estén el delta de l’Ebre.

Font: Fotografia cedida pel Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP), de la Universitat de Girona. Paisatge del delta de l’Ebre (2014)

b) Quins elements antròpics apareixen en el paisatge de la fotografia? Relacioneu-los amb les activitats econòmiques del Delta.

c) Quins tipus d’intervencions humanes en el curs fluvial de l’Ebre poden afectar l’equilibri i la conservació del Delta?

26. Expliqueu les característiques generals (longitud, règim fluvial i cabal) que presenten els rius del vessant mediterrani ibèric i relacioneu-les amb el relleu i les particularitats del clima mediterrani.

Bloc 3: Dinàmica i estructura de la població

27. Exposeu les característiques principals de la immigració estrangera a Catalunya, d’acord amb l’esquema següent:

a) Causes de la immigració.

b) Conseqüències demogràfiques de la immigració per als països d’origen.

c) Sectors econòmics on sol treballar la població immigrant.

d) Regions principals o països d’origen de la immigració.

28. a) Descriviu la informació representada en el mapa.

Creixement de la població a Catalunya (2008-2014)

Font: Fundació del Món Rural. Atles de la nova ruralitat [en línia], 2015.

b) Quines causes permeten explicar les diferències en el creixement demogràfic que s’observen en el mapa?

29. Exposeu les diferents fases o règims de l’evolució demogràfica per les quals ha passat la població mundial al llarg de la història, d’acord amb l’esquema següent:

a) Identifiqueu les etapes cronològiques de predomini del règim demogràfic antic i de predomini del règim demogràfic modern.

b) Expliqueu les característiques demogràfiques definidores de cadascuna d’aquestes dues etapes.

30. Exposeu les diferències principals pel que fa a la situació de la dona entre els països desenvolupats i els països en via de desenvolupament, d’acord amb l’esquema següent:

a) Expliqueu el paper de la dona en el sistema productiu.

b) Analitzeu l’accés a la formació i l’accés als llocs de responsabilitat política.

c) Esmenteu tres països en què la dona hagi assolit una igualtat més gran i tres països en què s’esdevingui la situació contrària.

31. L’atur i la població activa:

a) Per que augmenta la taxa d’atur a partir del 2007?

b) Quina ha estat la dinàmica de la població activa per sectors productius en els darrers anys?

c) De quins factors depèn el percentatge de població activa d’un país? Quina influencia té l’envelliment de la població sobre el percentatge de població activa?

32. El problema de l’atur a Espanya:

a) Relacioneu el problema de l’atur amb l’evolució dels sectors econòmics en els darrers anys.

b) Indiqueu quins col·lectius son els mes perjudicats per l’atur i quines posicions defensen els agents socials i econòmics per reduir-lo.

33. Observeu el gràfic següent i responeu a les qüestions plantejades.

Evolució de la població (1960-2014)

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i Institut Nacional d’Estadística (INE).

a) Descriviu la informació representada en el gràfic.

b) Observeu el gràfic i exposeu les causes que justifiquen l’evolució de la població d’acord amb l’esquema següent:

— Gran increment de població entre el 1960 i el 1975 i increment de població entre el 2001 i el 2006.

— Estabilització dels valors de la població a la major part de ciutats entre el 2011 i el 2014.

— Estancament de la població de Barcelona ciutat al llarg de tot el període.

— Creixement de Tarragona i de l’àmbit metropolità de Barcelona en un percentatge molt superior a la resta de ciutats.

34. Descriviu la informació representada en el gràfic.

Evolució de la població Espanya 2013

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Bloc 5: La ciutat i els sistemes urbans

35. Expliqueu l’estructura de la xarxa urbana de Catalunya d’acord amb l’esquema  següent:
— Esmenteu, com a mínim, quatre de les àrees urbanes principals de Catalunya.
— Escriviu el nom de dues ciutats i dues comarques per a cadascuna de les àrees que heu esmentat.
— Justifiqueu la importància d’aquestes àrees dins la xarxa urbana de Catalunya tenint en compte les activitats econòmiques principals que s’hi desenvolupen.

36. Expliqueu les diferencies principals relacionades amb la intensitat del fenomen urbanitzador entre els països desenvolupats i els països en via de desenvolupament.

37. Compareu els problemes de segregació i polarització social que existeixen en els dos tipus de ciutat següents:

a) Ciutats dels països desenvolupats.

b) Ciutats dels països en via de desenvolupament.

38. a) Quines infraestructures uneixen i articulen les principals regions urbanes europees?

b) Quins avantatges i quins inconvenients té viure en una gran àrea urbana?

39. a) Descriviu algun model aplicat a l’organització i la disposició de l’espai de les xarxes urbanes.

b) Esmenteu algun exemple.

40. Expliqueu la distribució geogràfica de les províncies amb un estoc més gran d’habitatges nous sense vendre. Indiqueu-ne les causes.

41. Resumiu l’evolució del sector de la construcció a Espanya, des dels anys seixanta del segle xx fins al moment actual. Indiqueu les causes de les fases de creixement i desacceleració.

42. Darrerament han sorgit conflictes en algunes ciutats com Barcelona a causa de l’elevat nombre de turistes que reben. Exposeu breument quins són els principals problemes detectats i les seves causes, de manera que en l’explicació utilitzeu almenys tres de les idees següents: augment del lloguer dels habitatges, gentrificació, banalització cultural, impacte econòmic desigual, conflicte en l’ús de l’espai públic.

43. Observeu el gràfic i determineu quin dels tres districtes representats (A, B o C) correspon a un barri benestant (Sarrià – Sant Gervasi), quin a un barri de treballadors (Nou Barris) i quin a un centre històric degradat (Ciutat Vella). Raoneu la resposta.

Bloc 4: Catalunya i Espanya en un món globalitzat.

44. Exposeu els principals factors de localització industrial en el món globalitzat actual, d’acord amb l’esquema següent:

a) Els condicionants naturals.

b) La influència de les infraestructures i la disponibilitat de capitals i de mà de obra.

c) La proximitat al mercat de consumidors.

45. Expliqueu com ha canviat el model industrial català des dels inicis del segle xx fins avui tenint en compte els aspectes següents: — Quin ha estat el subsector més important fins a mitjan segle xx? Actualment predomina en alguna comarca? Per què? — Quins van ser els subsectors que més van créixer en els anys seixanta i setanta? On es van implantar? — Quines són les tendències seguides pels subsectors més dinàmics? On es troben?

46. Expliqueu les característiques de la societat postindustrial tenint en compte els aspectes següents:

— Es poden considerar sinònims els termes país industrialitzat i país desenvolupat? Justifiqueu la resposta.

— Quina és la funció de les noves tecnologies en la societat postindustrial?

— Quins són els objectius dels processos de deslocalització de la producció industrial?

47. Responeu a les qüestions següents relacionades amb els agents reguladors del comerç internacional:

a) Expliqueu les posicions dels partidaris i dels detractors dels aranzels duaners com a instrument per a regular el comerç mundial.

b) Quin organisme internacional vigila el compliment dels acords entre països en matè­ria de comerç? Quan va ser creat? Quines funcions té assignades?

48. a) Expliqueu els motius pels quals la major part de les places d’allotjament turístic a Catalunya són a la costa.

b) Indiqueu a quines altres zones de Catalunya, a part del litoral, l’oferta de places d’allotjament turístic presenta una certa importància, i comenteu el tipus de turisme que hi predomina.

49. Exposeu les característiques principals de l’activitat turística a Catalunya, d’acord amb la pauta següent:

a) Importància econòmica.

b) Estacionalitat de l’activitat turística.

c) Impacte ambiental.

50. Expliqueu les característiques del fenomen de l’estacionalitat turística d’acord amb l’esquema següent:

— Motius pels quals es produeix.

— Diferències entre  1970 (baixa estacionalitat)  i el 2009 (alta estacionalitat) i fets que podrien explicar aquestes diferències.

51. Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Facturació de la indústria hotelera catalana per marques turístiques (abril del 2011)

Font: Adaptació feta a partir d’un mapa publicat en el Diari de Girona [en línia] (30 maig 2011).

a) Descriviu la informació representada en el mapa.

b) Quines són les causes de la gran diferència en els ingressos per habitació disponible entre Barcelona i la Costa Brava?

c) Quins tipus d’allotjament turístic es poden trobar en una ciutat com Barcelona? Quins tipus d’allotjament poden generar més conflictes amb el veïnat?

52. Expliqueu la situació actual de la població i l’activitat agràries a Espanya i a Catalunya a conseqüència de les polítiques agràries de la Unió Europea.

53. Digueu quins impactes mediambientals generen les activitats agràries en el sòl, les aigües, l’atmosfera i la biodiversitat. Expliqueu-los breument.

54. Descriviu la següent fotografia:

55. Relacioneu la localització de les grans àrees agràries de Catalunya (pastures de muntanya, monocultiu cerealístic de secà, grans zones de regadiu, monocultiu de la vinya) amb els factors ambientals que les condicionen.

Bloc 6: Organització política i territorial

56. Valoreu la posició de l’economia europea al món d’acord amb l’esquema següent:

a) Motivacions econòmiques de la creació de la Unió Europea.

b) Avantatges i inconvenients de la moneda única.

c) Polítiques de la Unió Europea per a consolidar el desenvolupament econòmic.

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 3r Trimestre, Preparació PAU 2018. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Preparació PAU 2018. [Actualitzat a 17 de maig de 2018]

  1. Jaume ha dit:

    Tema 13. L’organització política i territorial d’Espanya. Enguany no surt o no es troba en els blocs dels continguts.

    • Bona tarda, no surt. Pots consultar Orientacions examen PAU 2018 al menú lateral (apartat Webs currículum Geografia PAU). De totes maneres he inclòs alguna pregunta a la Preparació de l’examen (Bloc 6: Organització política i territorial) per si de cas.
      Josep M Bofarull

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s