The Shock Doctrine

La doctrina del xoc és un documental basat en el de llibre del mateix nom, de la periodista Naomi Klein publicat el 2007 sobre el sistema capitalista.

El llibre defensa la teoria que les polítiques econòmiques del Premi Nobel d’economia Milton Friedman i de l’escola d’economia de Chicago s’han convertit en hegemòniques en els països amb models de lliure mercat, no perquè fossin populars, sinó perquè els seus líders, aprofitant situacions de desastres o crisis i davant la commoció i confusió que aquests fenòmens provoquen en l’opinió pública, han tirat endavant reformes que en una altra situació mai haurien estat acceptades.

En el seu llibre Naomi Klein comença amb una cita que el mateix Milton Friedman va fer després que l’huracà Katrina devastés la zona de New Orleans i tot el sud-est de Louisiana als Estats Units: “(…)l’oncle Miltie, com el coneixien els seus seguidors, va (…) escriure un article d’opinió per a The Wall Street Journal tres mesos després que es trenquessin els dics.«Gairebé totes les escoles de Nova Orleans estan en ruïnes», va observar Friedman, «igual que les cases dels nens que hi anaven. Els nens ara estan repartits per tot el país. És una tragèdia. També és una oportunitat per reformar radicalment el sistema educatiu»”. [Klein, Naomi. La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre. Primera edició. Barcelona. Ed. Empúries. 2007. pp. 15]

La perversitat de les paraules del pare del neoliberalisme són esgarrifoses. Us invito a veure aquest documental i començar a entrar en la lògica del món del segle XXI, on sembla ser, que estan triomfant aquestes teories que consideren que les funcions de  l’Estat s’han de reduir a mantenir la llei i l’ordre (policia i soldats), promoure els contractes privats i fomentar la competitivitat dels mercats.

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims trenta-dos anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Documentals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s