La desigualtat avança en el món. Un exemple pràctic Barcelona.

En els darrers anys, i especialment  a partir dels anys de la crisi, el creixement econòmic solament està beneficiant als més poderosos. La concentració de la riquesa en unes poques mans, amenaça l’estabilitat i el creixement mundial.

Vuit persones al món tenen una riquesa equivalent a 3.600 milions, la meitat més pobra de tot el planeta (Una economia pel 99%. Informe Oxfam 2017)

Entre 1988 i 2011 els ingressos del 10% més pobre de la població mundial va créixer al voltant dels 3 dòlars, mentre que els del 10% més ric van créixer 182.

Les comparacions que fa l’informe d’Oxfam és escandalós. Per posar un exemple, les pèrdues derivades de l’ús de paradisos fiscals pel continent africà ascendeixen a 14.000 milions de dòlars a l’any. Segons calcula l’organització, aquesta quantitat seria suficient per garantir l’atenció sanitària i salvar la vida de 4 milions d’infants a l’any o permetre l’escolarització plena de tot el continent.

El panorama espanyol tampoc n’és una excepció. Malgrat que el PIB va créixer el 2014, la desigualtat continua cronoficant-se. Aquest increment és el segon més gran de la Unió Europea i 20 cops superior a la mitjana europea.

A Espanya tres persones acumulen la mateixa riquesa que el 30% més pobre del país (14,4 milions de persones). Espanya és el segon país de l’OCDE on més ha crescut la desigualtat, solament superada per Xipre. El 2014 el 29,2% de  la població (13,4 milions de persones) es trobaven en risc d’exclusió social.

Veiem un exemple pràctic de com funciona la desigualtat en una ciutat com Barcelona. Segons el diari El Crític (vegeu l’article a l’enllaç): (…) Les estadístiques sobre desigualtat i segregació per barris dins la ciutat de Barcelona permeten veure com hi ha una correlació entre les diferències econòmiques en la renda i la resta d’indicadors socials, laborals, educatius i de salut. Els més rics viuen més anys, tenen millors feines i arriben més fàcilment als estudis superiors. Aquesta desigualtat es repeteix avui dia en gairebé totes les ciutats dels Països Catalans (…).

En els següents mapes podeu comprovar com la pobresa condiciona aspectes tan vitals com l’esperança de vida.

Font: https://www.elcritic.cat/ [en línia] [Consulta: 21/06/2019]

En el mapa anterior podeu observar com la renda de les famílies que viuen al barri de Pedralbes és set vegades superior a la de les famílies de Ciutat Meridiana. Es parteix d’un índex 100, i per tant els barris amb rendes baixes o molt baixes són aquells situats per sota de 63 i entre 79, mentre que les rendes altes es troben entre 126 i 159 o per damunt.

Font: https://www.elcritic.cat/ [en línia] [Consulta: 21/06/2019]

La taxa d’atur és un altre dels indicadors. La mitjana de Barcelona se situa per sobre del 10%, però si observeu el mapa anterior, podreu comprovar com Tibidabo, Pedralbes i Sarrià, concentren l’atur més baix i Ciutat Meridiana, Trinitat Nova i Marian del Prat Vermell el més alt.

Font: https://www.elcritic.cat/ [en línia] [Consulta: 21/06/2019]

Per últim, comentar l’esperança de vida. Les diferències són importants, fins a nou anys entre els barris més rics (Sant Martí, seguit de les Corts i de Sant Andreu) i els més pobres (Trinitat Nova, Torre Baró).  L’esperança de vida depèn de moltes variables: la contaminació de l’aire, l’alimentació, els hàbits de conducta, l’activitat física, el tipus de feina, el nivell de renda …).

Resumint, les diferències que podem observar en les variables comentades i en altres, són sistemàtiques, i estan relacionades amb el funcionament de la societat i són injustes perquè vulneren drets fonamentals de les persones. Un exemple clar el tenim en l’esperança de vida, que afecta els grups socials més vulnerables i forma part del que s’anomena desigualtat en salut, gens relacionada amb els processos biològics si no amb els processos socials.

Enllaços recomanats:

¿Por qué la recuperación económica no está reduciendo la desigualdad? (United Explanations)

Ocho hombres poseen la misma riqueza que la mitad más pobre de la humanidad (El País)

Cinc mapes que potser no has vist sobre la desigualtat a Barcelona (El Crític)

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims trenta-dos anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en BLOC 5. CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La desigualtat avança en el món. Un exemple pràctic Barcelona.

  1. Moltes gràcies per recomenar el meu article! En faig divulgació de teu ja que em sembla molt interessant.

    • Gràcies Laura. És d’agrair que encara quedeu periodistes que feu periodisme d’investigació i doneu informació acurada i contrastada sobre temes reals, i la desigualtat n’és un dels més reals. Molt bona feina, i gràcies per fer divulgació de l’article del meu bloc. Ja hauràs comprovat que és un bloc acadèmic de la matèria de geografia de 2n de batxillerat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s