BLOC 6. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL

El bloc es relaciona amb els temes 13 (Organització territorial d’Espanya) i 14 (Espanya a Europa i al Món)  del vostre llibres de text (Geografia. Vicens Vives. 2016).

En aquest darrer bloc del curs de Geografia de 2n de Batxillerat analitzarem els organismes que estructuren l’espai mundial i que per tant col·laboren en termes econòmics, socials i de seguretat. Tanmateix, establirem les relacions entre els diferents nivells institucionals i administratius de l’Estat espanyol (estatal, autonòmic i local) i com organitzen el territori per administrar-lo i per defensar els seus interessos territorials i econòmics.

La geopolítica, a mig camí entre la política i l’economia, estudia la influència que la ubicació geogràfica i l’entorn físic tenen sobre l’organització i el comportament dels estats i sobre les relacions de poder que s’estableixen entre ells.

Vivim en un món interdependent, on política, economia i societat formen part del que hem anomenat al llarg de tot el curs com a globalització. Vivim en món on les versions locals dels fets s’han d’explicar a partir de fenòmens globals.

Reformulant el títol de Josep Fontana (El futur és un país estrany. 2013), el present és un país estrany. Un present, on les tecnologies de la informació i la comunicació abasten tot el món i posen en les nostres mans la possibilitat de transformar la realitat com mai havia viscut la humanitat. Però aquest present, també és l’hereu del que Paul Krugman, premi nobel d’economia al 2008, va definir com l’època de la gran divergència, és a dir l’enriquiment dels més rics i l’empobriment dels més pobres.

Diferents autors porten explicant des de fa temps la deriva cap a on camina el món del s. XXI. Saskia Sasen, per exemple, parla al seu llibre Contrageografías de la globalización (2003) de com el paper dels estats en economia s’ha centrat a les darreres èpoques en negociar la modificació de les lleis nacionals a favor dels agents econòmics supranacionals (corporacions), facilitant operacions i eliminant obstacles, per tal de garantir i optimitzar els drets de propietat i els contractes, gràcies a la capacitat tècnica, administrativa i militar de  l’Estat. Naomi Klein ens explicava a la Doctrina del Xoc (2007) que vivim en un sistema que està eliminant progressivament les fronteres entre els governs i les grans empreses, i que aquest sistema no és liberal, ni conservador, ni capitalista, és corporativista.

Des de la crisi global del 2008, on semblava que calia refundar el capitalisme, hem assistit a un seguit de reformes, impulsades pels diferents governs, que s’han centrat en rescatar a les grans institucions financeres privades amb fons públics. Aquests rescats, han proporcionat més poder i legitimitat al FMI (Fons Monetari Internacional) i al Banc Mundial, principals responsables d’aquesta crisi.

Per refundar un nou sistema econòmic més just i més democràtic cal donar als ciutadans major control sobre els recursos de la nació i sobre les decisions que afecten a les seves vides. Cal crear estructures globals que prioritzin les necessitats dels ciutadans. Que respectin i promoguin els drets humans, la justícia social i l’equilibri ambiental. I que garanteixin llocs de treball, decents, mitjans de vida sostenibles, serveis essencials com la salut, l’educació, la cultura, la vivenda, el transport, l’accés a l’aigua potable i l’energia neta. Solament així es construirà una economia justa i democràtica. (Ramonet, Ignacio. La crisi del siglo. 2009).

Anuncis