Gràfic lineal.

El gràfic de línies representa el valor d’una o més variables (variables múltiples), mitjançant línies que es tracen en un eix de coordenades. Aquest tipus de representació s’utilitza principalment per reflectir l’evolució d’una dada o variable durant un període temps determinat.

Elements de que consta un gràfic lineal:

Títol: indica el tema de què tracta el gràfic.

Eix vertical (Y), o d’ordenades. S’hi posen els valors de variable, o variables. Aquest valor es pot donar en valors absoluts o valors relatius (percentatges).

Eix horitzontal (X) o d’abscisses. S’hi marca el període de temps (anys, mesos …).

Unitats: de mesura.

Línia: uneix tots els valors o punts representats.

Llegenda: si cal, on apareixen les diferents variables.

En el comentari, és important interpretar la tendència de la variable (si hi han màxims, mínims), o si bé roman estable.

Tanmateix les oscil·lacions que es puguin donar, caldrà explicar-les de forma raonada, causes i conseqüències.

Exemple comentat: Producció de Carbó Espanya.

Font. Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Font. Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

1r. Pas: Lectura del gràfic: 

a) Variables representades: la producció de carbó entre els anys 2001 i 2005 en les seves diferents varietats (hulla subbituminosa, antracita, hulla, lignit).

b) Unitats en què s’expressen: milers de tones.

c) Comportament de cada variable: al gràfic es pot observar com la hulla subbituminosa té una producció per sota de les 40.000 de tones, seguida de l’antracita amb prop de 50.000, la hulla 60.000 i el lignit marró prop de 90.000. Totes les variables presenten un comportament estable de producció al llarg del últims cinc anys, tot i que s’observen caigudes de les produccions a l’antracita, la hulla i el lignit marró.

d) Valoració de les dades del gràfic: la mineria del carbó ha estat històricament important a Espanya, tot i que és abundant la seva qualitat és baixa. Diferents elements desaconsellen, des del punt de vista econòmic, la seva explotació donat el cost elevat de producció. Les raons que expliquen aquesta situació són: vetes estretes i terrenys molt fallats, que impedeixen la mecanització i utilització de gran maquinària; mineral molt impur; a més a més el mineral obtingut acostuma a disgregar-se amb facilitat amb el transport, cosa que obliga a aprofitar-lo a peu de mina.

Fins a l’actualitat el sector s’ha pogut mantenir gràcies a les subvencions de la UE, però donat el compromís dels acords de Kyoto, en la reducció de les emissions de CO2, es fàcil pronostica un període de dificultats per aquest sector de producció.

En el gràfic podem observar com la varietat més produïda a Espanya entre el 2001 i el 2005 va ser el lignit marró,  que juntament amb la hulla subbituminosa, constitueixen les varietats de més baixa qualitat, tant pel que fa al seu poder calorífic, com per la seva capacitat de contaminació (veure informació addicional).

Resumint, Espanya és un país amb dèficit de recursos energètics, les dades de 2007 confirmen que comprem més carbó que el que produïm per a cobrir el consum interior d’aquest mineral fòssil (veure gràfic –Producció i consum energia primària Espanya 2007).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s