Mapa temàtic.

Els mapes temàtics, permeten la representació espacial d’un aspecte concret de la realitat. Podem trobar tants mapes temàtics com temes diferents vulguem representar: densitats de població, temps atmosfèric …

En qualsevol mapa, haurem de fixar-nos en els següents elements per a procedir al seu comentari:

Títol: ens proporciona informació sobre l’aspecte de que tracta el mapa.

L’escala: ens indica de manera gràfica i/o numèrica, la relació o equivalència entre la distància mesurada en el mapa i la distància sobre el terreny. Aquesta informació és molt important en els mapes topogràfics.

La llegenda: ens explica el significat de tots els elements que apareixen en el mapa (signes convencionals, colors …)

La toponímia: identifica ciutats, edificis, pobles … més destacats.

A més a més podem trobar:

Coordenades geogràfiques: ens indiquen la longitud i la latitud, i per tant ens permeten localitzar un punt concret en el mapa.

Símbol d’orientació: assenyala el nord del mapa. Si aquest símbol no apareix, el nord correspon sempre a la paret superior del mapa.

Tipus de mapes. Enllaç Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Exemple comentat:

1r Pas. Identificació de la informació del mapa. En aquest mapa cromàtic, de coropletes o de freqüències, podem observaer informació sobre l’accés a l’agua potable segons dades de l’OMS de 2012.

Les dades del mapa venen donades amb tants per cent, simbolitzades amb una escala cromàtica amb diferents gradacions de colors per tal d’indicar l’accés al recurs en els diferents països del món.

2n Pas. Analitzem les dades del mapa. Podem observar com el mapa reflecteix la distribució en l’accés a l’agua potable al món. Queda clar que els països del món es divideixen en països posseïdors d’aigua, amb més d’un 90% de població que tindria satisfetes les seves necessitats hídriques, a tot el continent europeu, Amèrica del Nord, bona part d’Amèrica del Sud, gran part del continent asiàtic, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-Àfrica; i tot un bloc de països no posseïdors, amb més del 50% de població sense accés a l’aigua potable, que no disposen de suficients recursos hídrics per satisfer unes mínimes necessitats, i que podem observar que es concentren majoritàriament al continent africà, Iemen, Turkmenistan, Afganistan i Tadjikistan a Àsia, Laos i Cambodja al sud-est asiàtic i Papua Nova Guinea al Pacífic. Tanmateix, tenim un seguit de països, on entre un 25% i 10% de la seva població no té garantit l’accés a aigua potable (Equador, Perú, Bolívia, Marroc, Algèria, Costa d’Ivori, Burkina Faso, Ghana Benín, Zimbabwe, Síria, Iraq, Mongòlia, Myanmar, Indonèsia).

3r Pas. Elaboració de conclusions. Queda clar, que l’aigua dolça un recurs natural indispensable per a la vida, és molt escàs al món i està mal distribuït. Aquesta situació pot generar situacions de conflictes geopolítics, quan dos o més països es disputin l’accés al líquid element.

Cal recordar, per acabar, que els usos de l’aigua difereixen segons els països. Si bé en general el 75% de l’aigua al món s’utilitza per usos agrícoles, el 20% a la indústria i solament un 5% és usat directament per les persones (aigua de boca, usos domèstics, tenim exemples com la Índia que dedica el 93% de l’aigua a usos agrícoles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s