Plànols urbans.

A partir de l’estudi del plànol urbà d’una ciutat és possible entendre la seva situació, evolució històrica, morfologia i estructura interna, a més podem tenir informació per deduir les funcions de cada zona i algunes característiques econòmiques. Podem trobar diferents tipus de plànols temàtics (transports, turístics, urbanístics …), que ens proporcionen informació addicional.

Veiem un exemple, que va sortir a les PAU de juny de 2008.

 Plano de LleidaExemple comentat: Plànol de Lleida.

 1r. Pas. Descripció del plànol. 

Podem veure a la dreta (marge inferior) l’escala del mapa, cada centímetre correspon a 0,5 km de la realitat.

Sabem que el plànol és el de Lleida, per tant podem identificar sense gaires problemes dos elements que ens han de permetre fer la nostra descripció. Primer element,  la Seu Vella, al centre del plànol (ens apareix com un element relativament irregular de color blanc i sensiblement gran). Segon element, el riu Segre, que delimita l’espai urbà pel sud-est.

Un cop identificats els dos elements passem a definir el tipus de plànol i els elements que podem distingir. Tenim un plànol, el més antic, desordenat al voltant de la Seu Vella, compacte però molt irregular, a partir del qual el creixement de la ciutat s’ha desenvolupat d’una manera més ordenada a partir d’un model radial-concèntric. A partir d’aquest plànol més contemporani, podem observar barris perifèrics (sud-est) i algun polígon industrial (nord-est).

2n Pas. Analitzem alguns elements descrits, tot indican les seves funcions.

En el cas que ens ocupa, el centre històric de la ciutat (Seu Vella) té una funció clarament cultural, al voltant de l’antiga catedral de Lleida, i turística, donat l’atractiu del seu patrimoni cultural i artístic.

L’eixample, a partir del qual s’organitza la ciutat moderna, té una funció residencial, cada cop amb més funció comercial, donat que la població tendeix a desplaçar-se a la perifèria.

Finalment destacar la funció industrial, situada a la perifèria (polígons industrials) i òbviament la funció política-administrativa, com correspon a la capital de província i del Segrià.

Destaquem també, tot i que no s’observen massa bé, les diferents xarxes de comunicació (vies de tren, carreteres) que comuniquen la perifèria amb el centre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s