Piràmides de població.

Les piràmides de població, piràmides d’edats o histogrames, són la representació gràfica de la població en un lloc en un moment determinat, segons el sexe i l’edat.

La piràmide de població és la combinació de dos gràfics, un d’homes i un altre per a les dones.

Pel seu comentari hem de tenir en compte:

  • L’eix vertical (ordenades): hi trobem classificats els grups d’edat, de cinc en cinc anys. A l’últim esglaó solen estar representades les persones més grans de 85 anys.

  • L’eix horitzontal (abscisses): és la base de la piràmide, hi col·loquem l’escala numèrica de les barres de cada gràfic: a l’esquerra els homes i a la dreta les dones.

  • Grups d’edat (barres): cada grup es representa mitjançant una barra horitzontal, que parteix de la base de la piràmide. La longitud de la barra depèn del nombre de persones de cada grup d’edat.

  • Dades i xifres: a partir d’elles construïm la  piràmide (valors absoluts -total d’homes i dones amb intervals determinats-; o valors relatius -tant per cent d’homes i dones d’una edat determinada sobre el total de població).

Podem dividir la piràmide en: una base, representa la natalitat a l’any de representació (de cada grup d’edat es pot inferir la natalitat dels anys corresponents -aquesta deducció sempre serà parcial donat que haurem de tenir en compte la mortalitat i les crisis demogràfiques que es puguin haver produït). La part central representa la població activa (16 a 65 anys), podem deduir la mortalitat (en general al món desenvolupat hi trobarem els grups més nombrosos de població). Finalment la cúspide, ens proporciona informació sobre l’esperança de vida (població de més de 65 anys).

Exemple de piràmide comentat: 

PIRAMIDE POB ESPANYA 2007

1r Pas. Descripció de la piràmide. Tenim una piràmide de població d’Espanya el 2011, on es troba representada l’estructura de la població per grups d’edat. A l’eix horitzontal tenim els percentatges de població mentre que a l’eix vertical les franges d’edat estan distribuïdes en intervals de cinc anys. A la dreta es representen els valors corresponents a les dones i a l’esquerra els corresponents als homes. La font és l’Institut Nacional d’Estadística i les dades són de l’1 de gener del 2007.

2n Pas Anàlisi i conclusions. Podem inferir que la piràmide presenta una població amb forma regressiva o contractiva (població envellida), encara que mostra lleugers símptomes de recuperació de la natalitat els darrers anys. S’observen grups d’edat molt avançada en relació a l’alta esperança de vida i és visible un gran eixamplament en les edats adultes i una contracció en els nascuts en el període 1938-40.

Observem com en el grup d’edat de 0 a 4, hi ha un major nombre de naixements masculins que de femenins. Aquesta és una tendència natural biològica (de cada 1000 naixements 512 són nens i 488 nenes). En els grups d’edat dels 20 als 40 anys observem el predomini dels efectius masculins sobre els femenins, en part pel nombre més gran de naixements, però especialment és conseqüència de l’arribada d’immigrants, que solen ser homes majoritàriament. En els grups d’edat de més de 65 anys la tendència s’inverteix amb un clar predomini de les dones a causa de la seva major esperança de vida deguda a factors biològics i sociològics alhora.

Resumint, la població espanyola es caracteritza per tenir una baixa natalitat, tendència característica en les dues darreres dècades del segle XX, conseqüència del retard de la maternitat en les dones i a la disminució de fills per parella. Baixa fecunditat, l’índex espanyol de fecunditat és d’1,39 fills per dona, molt per sota del que es considera com el nivell mínim de reemplaçament generacional (2,1). Aquesta dada es el resultat d’aspectes socioeconòmics i culturals (accés als mitjans anticonceptius, canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball, nivell d’instrucció de les dones, capacitat de decisió de les dones, costos de la cura i l’educació dels fills, retard en l’edat en què es té el primer fill, canvis en l’estructura familiar, …). La baixa mortalitat, que s’observa en el gràfic és el resultat de l’augment de l’esperança de vida, com a resultat de la millora de qualitat de vida d’amplis sectors de la població, i reflecteix perfectament l’envelliment de la població espanyola.

Aquesta situació, condicionada per la baixa natalitat i la baixa fecunditat, dóna lloc a un creixement vegetatiu molt baix, que sumat a un augment de l’esperança de vida, situa a l’Estat Espanyol en un comportament d’envelliment progressiu de la seva població. Si aquesta tendència no canvia, l’escenari futur serà de desequilibris en el sistema de pensions (proporció de pensionistes més gran respecte de la població activa); increment de la despesa sanitària dirigida a les persones de la tercera edat; caiguda de l’oferta en el mercat de treball (caiguda dels efectius de població existents, fet que pot impulsar nous corrents d’immigració.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s