a) Davos el mirall d’un món més pobre.
Segons Nacions Unides, el 15 de novembre de 2022 el món va arribar als 8.000 milions de persones. Però la mateixa ONU adverteix també que d’aquests vuit mil milions, 783 viuen per sota del llindar de la pobresa [1], amb 1,9 dòlars diaris, quasi un 10% de la població mundial. La xifra augmenta fins als 1.200 milions de persones si es té en compte l’índex de pobresa multidimensional (IPM)[2].
Xifres esgarrifoses si tenim en compte que a l’altre costat de la balança, segons Oxfam, l’1% de la població més rica del planeta ha acaparat dues terceres parts (66%) de la riquesa generada des de 2020 a tot el món. Per cada dòlar que rep una persona del 90% més pobre del planeta, un milmilionari obté 1,7 milions de dòlars de la nova riquesa mundial [3].
I és que el món està molt mal repartit. Entre el 16 i el 20 de gener de 2023 es reunia a Davos (Suïssa) el Fòrum Econòmic i Mundial (WEF en les seves sigles en anglès). Mentre l’elit econòmica mundial discutia sota el lema Cooperació en un món fragmentat, en aquest antic balneari per a tuberculosos, com fer front als reptes del s. XXI i mantenir els seus privilegis, Intermon Oxfam publicava el seu informe anual sobre pobresa i desigualtat al món.
Dos mons totalment diferents, que viuen realitats paral·leles que res tenen a veure unes amb les altres.
I és que la pobresa i la desigualtat maten, segons afirma l’ONG. I no es tracta d’una realitat abstracta, és fruit d’un model econòmic concret que anomenem capitalisme i que està literalment devastant el món.
Violència econòmica al planeta
Els dos-cents cinquanta-dos homes més rics del planeta, acaparen més riquesa que mil milions de dones i nenes d’Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib. Vint dels milmilionaris més rics del món emeten vuit mil vegades més emissions contaminants a l’atmosfera que mil milions de pobres. De fet, el 10% de la població, aquella que acapara el 34,5% de la riquesa, emet cinc cops més emissions (21 tones) que el 50% més pobre (4,6 tones). I com dèiem abans, això és el resultat volgut d’un sistema econòmic violent i extractiu, que es recolza en decisions polítiques i legislatives sistèmiques i estructurals pensades per afavorir als més rics i poderosos [4].
Queda clar, que alguna cosa no acaba de funcionar en aquest món globalitzat del s. XXI. Les dues mirades que ens proporcionen del 2023 Oxfam i Davos, no poden ser més oposades. Mentre els primers adverteixen d’un perillós augment de la desigualtat i la pobresa al món, els segons semblen entestats a continuar amb el mantra del creixement com a solució a tots els problemes actuals.
Cal tenir en compte les dades anteriors abans d’endinsar-nos en el Fòrum de Davos 2023 i valorar-ne les conclusions.
b) Davos o el mite de la construcció d’un món millor.
L’agenda de Davos per aquest 2023 tenia les següents prioritats [5]:
- Les actuals crisis energètiques i alimentàries.
- El creixement de la inflació, el deute i el baix creixement de l’economia.
- Els reptes industrials en el marc de la innovació i les noves tecnologies.
- Les tensions socials en els nous models de treball, habilitats i cures.
- Els riscos geopolítics en un món multipolar.
Dos missatges permeten situar les discussions sobre aquestes prioritats.
- Primera. Les paraules de Saadia Zahidi, directora gerent del fòrum, el món es troba enmig d’una policrisis provocada per la inflació, la inseguretat alimentària i energètica i les guerres geoeconòmiques [6].
- Segona. El president de Colòmbia Gustavo Petro que en la seva intervenció al fòrum de Davos, va fer una clara advertència a l’elit econòmica mundial, el capitalisme tal com està configurat ha de superar el model extractiu dels combustibles fòssils si vol superar els reptes del canvi climàtic.
De fet, l’últim informe del Fòrum Econòmic Mundial de Davos admet que les crisis, en plural, que està patint el món del s. XXI, solament se solucionaran amb una forta col·laboració entre països. És més, en un article publicat pel World Economic Forum el juny de 2022, és comparaven la teoria clàssica del creixement econòmic amb la del decreixement. Alguna cosa està passant entre l’elit econòmica mundial per admetre que a curt i llarg termini les perspectives són molt dolentes.
La paraula que surt més cops en els discursos i els informes d’aquest Davos del 2023 és policrisis. Tant és així, que els autors de l’informe Global Risk Report 2023 dibuixen dos escenaris antagònics pel 2030, en funció de quines siguin les decisions que es prenguin en el futur:
Escenari 1. Positiu: col·laboració internacional davant la crisi climàtica i l’escassetat global. L’informe parla de capitalisme col·laboratiu i d’economia circular. Tot plegat amb una forta presència dels estats com a principals reguladors del sistema. En la construcció d’aquest capitalisme irreconeixible s’arriba fins i tot a plantejar, sense nomenar-lo, el decreixement, en reconèixer per primer cop que potser caldrà reduir la demanda si volem assolir els objectius plantejats.
Escenari 2. Negatiu: màxima competència pels recursos. Un món ultraliberal en què els diferents actors reconeixen que si aquest és l’escenari continuaran la sobreexplotació dels recursos, la contaminació, la desigualtat i la fam en el món.
Dos escenaris que l’elit de Davos reconeix incompatibles, amb una gradació intermèdia que donaria lloc a escenaris diversos en funció de l’adaptació que es pugui fer en el curt i mitjà termini als riscos als quals s’enfronta el món.
Vistes les perspectives de futur, a Davos s’han assenyalat tres problemes sistèmics a solucionar: la inflació i l’augment del deute en el món en desenvolupament; la guerra d’Ucraïna i el canvi climàtic i la necessitat de complir els Acords de París -2015.
Fruit d’aquesta triple preocupació una conclusió general: el món camina cap a l’augment de la desigualtat mundial i la fragmentació, la qual cosa vol dir la desglobalització i la fi del neoliberalisme de lliure mercat [7].
Hi ha tot un seguit d’indicadors que sostenen aquesta afirmació [8]:
- Sembla que els Estats Units estan abandonant la idea d’un món globalitzat, per entrar en la lògica d’un món bipolar, econòmicament parlant, liderat per ells mateixos i la Xina.
- A tot el món diferents països comencen a adoptar mesures de caràcter proteccionista. Els mateixos Estats Units han vetat la transferència de tecnologia a la Xina alhora que limiten la seva política comercial amb els seus socis europeus i asiàtics. Indonèsia posa límits a l’exportació de níquel, i Argentina, Bolívia, i Xile ho fan amb el liti.
- La UE està iniciant un procés d’ajudes estatals per a la transició energètica i la reconversió industrial dels socis comunitaris i poder fer front als Estats Units a escala competitiva. Avantatges impositius, subsidis que permetin consolidar el potencial productiu europeu, entre altres són les receptes per fer front al que Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, ha definit com una adaptació temporal de les normes sobre les ajudes estatals.
- L’economia xinesa s’està alentint, i com a conseqüència el gegant asiàtic comença a abandonar els objectius del Pla Quinquennal de Xi Jinping (2021-2025) de convertir-se en líder geopolític, econòmic i monetari del món.
- A Davos l’informe d’Oxfam ha fet palesa que mentre les grans fortunes reunides al fòrum han augmentat la seva riquesa en 2.700 milions de dòlars al dia i l’1% de la població mundial ha acaparat entre 2019-2021 el 63% de la riquesa, el món és cada cop més pobre.
Amb aquest panorama els grans executius reunits a Davos són pessimistes, i consideren que l’economia mundial es desplomarà el 2023 amb una caiguda del PIB mundial. És el mateix missatge que ha donat el FMI sobre les expectatives de futur.
Tot plegat fa la sensació que els grans centres de poder polític i econòmic mundials són cada cop més conscients del col·lapse del model neoliberal, que ha dominat l’escenari mundial els darrers quaranta anys. Amb aquesta convicció estan donant passes per acaparar els recursos escassos en unes poques mans, amb el resultat final de la construcció d’un món on la major part de la població jugarà un paper marginal en l’accés al benestar i la riquesa.
c) A tall de conclusions.
El 15 de juny de 2022 a la pàgina web del World Economic Forum apareixia un article titulat Decrecimiento: ¿qué hay detrás de la teoría económica y por qué es importante en este momento?. Curiosa manera de jugar a dues bandes per part de l’elit mundial (vegeu vídeo al final de l’article).
Els grans centres de poder farien bé en preocupar-se per les tensions socials que genera la desigual distribució de la riquesa en el món. Els impactes del que alguns anomenen permacrisis [9] han sigut importants el 2022. Segons la nota internacional del CIDOB El món el 2023: deu temes que marcaran l’agenda internacional, durant el 2022 es van produir protestes socials a més de noranta països a tot el món, vinculades a la manca d’accés als béns públics. A molts països de l’Amèrica Llatina (Perú, Equador, Panamà, Argentina) la pujada dels preus dels combustibles, sumada a les altes taxes d’inflació s’han traduït en manifestacions per reclamar més llocs de treball i ajudes estatals. A Europa a països com Grècia, Regne Unit, Àustria, Alemanya, o la República Txeca el malestar per la crisi energètica va en augment. Líban, Tunísia, Egipte i Algèria s’enfronten a nous escenaris de protestes similars a les de les primaveres àrabs del 2011. Xina ha tingut problemes durant el 2022 per controlar les protestes contra la política de covid zero. Les mobilitzacions a escala mundial per la justícia –social, climàtica i de gènere- tornaran als carrers aquest 2023.
Vivim en un món precari, on mai com ara la sensació d’incertesa havia estat tan present en la condició humana. Incertesa i fragilitat són els mots que millor defineixen aquesta condició humana en el s. XXI.
I acabo aquest article amb una nota extreta d’Oxfam:
“(…) el 1 % más rico ha captado alrededor del 54 % de la nueva riqueza global durante la última década, este porcentaje ha ascendido al 63 % en los últimos dos años. Entre diciembre de 2019 y diciembre de 2021 la nueva riqueza generada ascendió a 42 billones de dólares. El 1 % más rico acaparó 26 billones de dólares (o el 63 % de esta nueva riqueza), mientras que tan solo 16 billones de dólares (el 37 %) fue a parar al 99 % restante de la población mundial. Según Credit Suisse, las personas con una riqueza superior a un millón de dólares se encuentran en el 1 % más rico”[10].
Vídeo: penjat a la web del Fòrum Econòmic Mundial el 15 de juny del 2022
Notes:
[1] Segons dades de l’ONU, aquest 10% té serioses dificultats per satisfer necessitats bàsiques com la salut, l’educació i l’accés a l’aigua. La mateixa organització afirma que el 8% de tots els treballadors mundials vivien en una situació d’extrema pobresa el 2018. Podeu consultar la informació a: <https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/poverty/>
[2] Aquest índex reflecteix les mancances de les persones pobres, no solament pel que fa a la renda, sinó també respecte a l’educació, salut i nivells de vida (sanejament, energia per cuinar, electricitat, aigua potable …)
[3] Nota de premsa Oxfam (16/01/2023).< https://www.oxfam.org/es/notas-prensa/el-1-mas-rico-acumula-casi-el-doble-de-riqueza-que-el-resto-de-la-poblacion-mundial-en>
[4] Informació extreta de: Un virus mortal: cinco datos escandalosos sobre las desigualdades extremas Oxfam International. < https://www.oxfam.org/es/cinco-datos-escandalosos-sobre-la-desigualdad-extrema-global-y-como-combatirla>
[5] Ramírez, Borja. Foro de Davos: ¿Quién asiste y de qué tratará este año? (12/01/2023) < https://economia3.com/2023/01/11/515284-foro-de-davos-quien-asiste-y-de-que-tratara-este-ano/>
[6] Ídem.
[7] Herranz, Diego Los diez ingredientes del nuevo orden mundial que apuntan las élites en el foro de Davos. Público (22/01/2023) https://www.publico.es/economia/diez-ingredientes-nuevo-orden-mundial-apuntan-elites-foro-davos.html
[8] Ídem.
[9] Període perllongat d’inestabilitat i inseguretat, a conseqüència d’un seguit de fets catastròfics. La definició està extreta del diccionari Collins. https://www.collinsdictionary.com/es/diccionario/ingles/permacrisis
[10] Oxfam International (16/01/2023) El 1 % más rico acumula casi el doble de riqueza que el resto de la población mundial en los últimos dos años <https://www.oxfam.org/es/notas-prensa/el-1-mas-rico-acumula-casi-el-doble-de-riqueza-que-el-resto-de-la-poblacion-mundial-en>
Josep Maria Bofarull
Geografia. El bloc de 2n de batxillerat 
