La Cimera del Clima. París, desembre 2015.

Compromisos de reducció d’emissions dels diferents països a les Nacions Unides. Cimera del Clima. París, desembre 2015.
Font: El Periódico de Catalunya. 29/11/2015 [Consulta 30/11/2015]

El dilluns 30 de novembre de 2015, els governs de 196 països es van reunir a París per intentar aprovar el primer tractat mundial contra el canvi climàtic. L’objectiu era el de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i evitar l’escalfament global i les seves conseqüències.

El Protocol de Kyoto (1997), vigent en aquell moment, no va permetre complir els objectius de reducció, solament 35 països industrialitzats es comprometien a reduir les seves emissions fins al 2020, les nacions en vies de desenvolupament (Xina, Índia, Brasil, Mèxic …) no n’estaven obligades (actualment grans emissors de gasos d’efecte hivernacle), els Estats Units de Bush no va ratificar el protocol, Japó i el Canadà es van desvincular de Kyoto. En definitiva un gran fracàs en la lluita contra el canvi climàtic.

Les reunions posteriors Bali (2007), Copenhaguen (2009) van ser un fracàs i els acords es van anar posposant any darrer any.

Ara mateix ens trobem davant d’una cruïlla climàtica de gran importància: els científics alerten que si les emissions de gasos hivernacles continuen en el ritme actual, superarem el llindar d’un possible canvi climàtic catastròfic. El llindar es situa en un augment de la temperatura  mitjana del planeta de 2ºC per sobre de la de l’època preindustrial. Si no fem res, les temperatures es podrien enfilar per sobre dels 3, 4 o 5 graus a final de segle. Tots els informes apunten com a responsables d’aquest escalfament l’elevació en la concentració de CO₂ a l’atmosfera resultat dels gasos emesos pels combustibles fòssils (carbó, petroli i en menys mesura gas) produïts a les nostres centrals tèrmiques, indústries, vehicles i als problemes generats per l’acumulació de residus,  l’activitat agrícola, la desforestació entre d’altres. La temperatura de la Terra ja ha assolit els 14,73 º de mitjana. Aquest any serà el més calorós des que es tenen registres (mitjans del s. XIX).

Els diferents responsables polítics dels 196 països reunits a París, van declarar un seguit de compromisos de reducció, limitació o supressió (veure mapa) de les seves emissions a partir de l’any 2020: UE reducció d’un 40% l’any 2030 en relació el 1990; EUA entre el 26 i el 28% per l’any 2015, respecte el 2005; la Xina es compromet a reduir les seves emissions el 2030 entre un 60 i un 65% en relació el 2005.

Tot i la bona voluntat d’aquests compromisos, els científics i l’ONU els consideren del tot insuficients, la seva aplicació no evitaria un increment d’entre el 37% i el 52% d’emissions respecte al 1990 i no assegurarien, en cap cas, no superar el llindar dels 2ºC d’augment de temperatura mitjana a finals de segle, intensificant per tant el risc de catàstrofes climàtiques (onades de calor, desglaços, pujades del nivell del mar, inundacions, sequeres, huracans …). Cal reduir les emissions globals dels 49.000 milions de tones de CO₂ el 2010 (49 Gt de CO₂) a 42 Gt en el 2030.