Què li està passant a l’energia en el món. Una mirada crítica al model energètic mundial.

La transició energètica. Dues mirades al futur energètic del món.

 Carpe diem, quam minimin credula postero [1]. Plaer, felicitat i desig serien els nous déus de la societat moderna o si voleu de la societat de consum. Que com a elements constituents impregnen totes les activitats humanes. Vivim en una societat de consumidors, deia Hannah Arendt,  on els ideals de l’homo faber, permanència, estabilitat i caràcter durable, s’han sacrificat a l’abundància, ideal de l’animal laborans [2].

Els humans fa temps que comenten un error transcendental, ignorar que vivim en un món finit. Amb un creixement demogràfic que situarà en els propers anys a la població mundial al voltant dels 10.000 milions d’habitants, el que implicarà un creixement en la demanda de recursos per cobrir les necessitats de la humanitat en el futur, aquesta ignorància esdevé perillosa. I en aquest món finit aquests recursos naturals tenen una capacitat de càrrega determinada. El 20 de maig de 2020 vam esgotar els recursos del planeta per aquell any, és a dir, vam col·lapsar el futur. Tots els recursos consumits a partir del 21 de maig fins al 31 de desembre es van sumar al dèficit en el compte de resultats del planeta [3].

En aquest escenari tan sols existeixen dues alternatives. O reduïm el nivell actual de consum dels recursos naturals, és a dir, aturem el creixement [4] o bé transitem cap a nous models que ens permetin reduir la nostra petjada ecològica sense comprometre l’actual nivell de consum i de creixement. Ambdues alternatives han de ser compatibles amb la cobertura de les necessitats de les generacions futures [5].

Aquestes són les dues mirades que us proposo en aquest article sobre el model energètic actual i les possibles alternatives de futur. Com sempre, la meva idea no és fer una anàlisi en profunditat del futur de l’energia en el món, però sí reflexionar sobre el tema i plantejar preguntes i dubtes que considero raonables.

Com tothom sap el consum d’energia mundial ha anat augmentant des de la revolució industrial, alhora que el creixement demogràfic implicava una major demanda d’aliments, aigua i energia en general. Sens dubte en els darrers dos-cents anys s’ha produït un canvi gegantí en les nostres formes de vida. Aquest canvi ha estat vinculat a la disponibilitat de recursos energètics,  factor fonamental per entendre el desenvolupament tecnològic dels pobles, donat que els recursos energètics són claus per cobrir les necessitats humanes (escalfar-nos, treballar, moure’ns, il·luminar-nos …).

En les darreres dècades s’han plantejat dos reptes importants al voltant dels recursos energètics: l’esgotament dels combustibles fòssils i el canvi climàtic. I com a conseqüència les discussions s’han centrat en la necessitat de fer una transició cap a les energies renovables que permetin fer front a aquestes amenaces.

Com ja sabem, l’augment del consum energètic al món basat en els combustibles fòssils ha generat un seguit de problemes:

• Escalfament global: provocat per l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle a conseqüència de les fonts d’energia fòssils.
• Esgotament dels recursos no renovables: amb tot un seguit de problemàtiques relacionades amb la destrucció de la biodiversitat i els conflictes geopolítics provocats per la desigualtat en l’accés a les fonts d’energia [6].
• Contaminació de l’aigua, l’aire i la terra.
• Augment dels residus i la brossa (plàstics).

El pes dels combustibles fòssils en el model de vida actual és indiscutible i preocupant. Aquest pes representa el 75% (petroli, gas natural i carbó) [7] sobre el total de recursos energètics utilitzats, i de manera molt especial  el primer que va representar el 47,13% del total d’energia consumida el 2019, sent la distribució de la resta de fonts d’energia utilitzades del 19,14% pel gas natural,  l’11,32% per les renovables, el 8,91% per l’energia nuclear, el 7,87% pel carbó i el 5,63% per l’energia  hidràulica [8].

Elaboració pròpia. Font: BP Statistical Review 2019.
https://www.bp.com/es_es/spain/home/noticias/notas-de-prensa/bp-statistical-review-2019.html
[en línia] [Consulta: 02/02/2021]

Quedem-nos en la dada de l’11,32% consumit a partir de fonts renovables, més endavant aquesta xifra serà clau per entendre el model de transició energètica possible. En el següent gràfic, figura 2, podeu observar com la producció, consum i emissions han crescut de manera constant en els darrers vint-i-vuit anys, confirmant la idea que comentaven a l’inici de l’article d’un creixement constant fruit de la urgència de cobrir les necessitats també creixents de la humanitat.

Dades generals d’energia al món i emissions de CO₂ 1990-2018

Fig. 2 Recuperat de: International Energy Agency (IEA). <https://www.iea.org/> [en línia] [Consulta: 02/02/2021]

Vistes les dades generals, i tenint en compte els diferents informes d’experts apareguts en els darrers anys, cada cop resulta més evident que el model energètic basat en combustibles fòssils, que ha permès els dos darrers segles el desenvolupament industrial no dóna per a més. Ni és generalitzable a tot el planeta, ni és sostenible. Aquesta afirmació descansa en dues constatacions evidents: primera els tradicionals recursos naturals (petroli i gas natural) s’estan acabant i segona les emissions de CO2 a l’atmosfera són insostenibles.

En el següent gràfic podeu observar l’increment de la temperatura en els pròxims anys segons models i observacions de l’IPCC,  fent evident l’absoluta necessitat de descarbonització del nostre actual model energètic.

Fig. 3 Recuperat de: The path to climate neutrality by 2050 misses the Paris climate targets https://energywatchgroup.org/wp-content/uploads/EWG_Policy-Paper_2021_Climate-Neutrality-2050.pdf [en línia] [Consulta: 02/02/2021]

Per tal de poder superar aquesta situació i aconseguir la descarbonització del planeta i per tant la mitigació dels efectes que està provocant el canvi climàtic [9] diferents experts plantegen dues alternatives:

1. Assumir que si volem reduir les emissions, cal reduir el consum energètic i fer transicions cap a energies netes, amb el benentès que en les condicions tècniques actuals no és possible amb les energies alternatives cobrir la demanada energètica que s’obté dels combustibles fòssils [10].
2. O bé, transitar cap a un nou model energètic que permeti mantenir l’actual demanda energètica amb energies alternatives i assumir que aquesta demanda continuarà creixent en els proper anys i això implicarà augmentar la producció energètica mundial [11].

L’anàlisi de les dades actuals ens hauria de permetre una aproximació no esbiaixada a aquestes alternatives, i per tant veure cap a on va l’actual model energètic i quines són les seves possibilitats de reconversió.

Producció mundial d’energia segons font. 2018

Fig. 4 Recuperat de: Eu energy in figures. Statistical pocketbook 2020. Comissió Europea. https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/e0544b72-db53-11e9-9c4e-01aa75ed71a1 [en línia] [Consulta: 04/02/2021]

 Consum final d’energia al món per fonts. 2018

Fig. 5 Recuperat de: Eu energy in figures. Statistical pocketbook 2020. Comissió Europea. https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/e0544b72-db53-11e9-9c4e-01aa75ed71a1 [en línia] [Consulta: 04/02/2021]

Els dos gràfics anteriors mostren la producció mundial d’energia i el consum final el 2018. Com podeu observar si sumem el petroli, els combustibles fòssils i el gas natural, la dependència energètica mundial de fonts no sostenibles d’energia va ser del 81,1%. Les fonts renovables van representar el 13,4% de tota l’energia produïda i la nuclear es va situar en un gens menyspreable 4,9%.  Si tenim en compte les dades del gràfic 5, consum final d’energia, observem com el 67% del total d’energia consumida va procedir dels combustibles fòssils, un 10,5% de fonts renovables i el 19,3% de l’electricitat. Cal considerar aquí, que en el procés de transformació d’energia primària, gràfic 1,  a energia final, gràfic 2, hi ha pèrdues causades per la mateixa transformació, el transport i l’ús que se’n fa [12]. Una dada més ens permet clarificar els totals energètics que estem comentant, el 2018 el consum final d’electricitat mundial va significar el 19% de l’energia  generada [13], i d’aquest 19% el consum de renovables va ser del 25,2%, gràfic 6.

Generació mundial d’electricitat segons font  2018

Fig. 6 Recuperat de: Eu energy in figures. Statistical pocketbook 2020. Comissió Europea. https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/e0544b72-db53-11e9-9c4e-01aa75ed71a1 [en línia] [Consulta: 04/02/2021]

 Les dades que acabem de comentar dibuixen un panorama energètic basat en els combustibles fòssils. Ho mirem com ho mirem, tant la producció d’energia, com el consum, com la producció d’electricitat, tenen un denominador comú, el petroli, el gas natural i/o el carbó. Si centrem la nostra atenció en la producció d’electricitat, veiem que aquesta font d’energia secundària representa, en el millor dels casos, el 20% del consum energètic final anual, gràfic 5, i per tant, queda clar que el model actual no es basa en l’electricitat sinó en els combustibles fòssils.

I aquest és el gran repte en la transició energètica, com substituir petroli, gas natural i carbó, que són les fonts energètiques responsables del 80% del consum total, per fonts renovables. Dos exemples ens clarificaran la magnitud del repte plantejat.

En primer  lloc el transport, que va consumir  el 2018 el 32% de l’energia i va contribuir directament al 23% de les emissions de CO2, al mateix temps que el creixement anual de la demanda des del 2000 va ser del 45% [14]. En segon lloc l’alimentació, garantida actualment gràcies al petroli i el gas natural, juntament amb els fosfats. L’agricultura moderna utilitza de manera regular el nitrogen, el fòsfor i el potassi, tots tres presents als fertilitzants sintetitzats gràcies a la utilització del gas natural, per tant si ens quedem sense gas natural, la fabricació de fertilitzants s’atura i el model alimentari del planeta se’n va a norris [15]. Cal recordar que a partir de l’anomenada revolució verda [16] van augmentar els fluxos d’energia cap a l’agricultura. Per posar un exemple ben conegut, als Estats Units cada any es gasten 400 galons de petroli [17] per alimentar a cada nord-americà (dades de 1994). Per deixar-ho més clar, del total d’energia necessària per fer front a l’actual demanda alimentària mundial el 31% es dedica a la producció de fertilitzants inorgànics, el 19% és utilitzada per la maquinària agrícola, el 16% pel transport, el 13% per regar, el 8% per criar el bestiar (no inclou l’alimentació), el 5% per assecar la collita, el 5% pels pesticides, i el 8% per altres usos [18].

Vistes les dades, la pregunta que ens fèiem abans adquireix un major significat. Per alguns autors la transició cap a models descarbonitzats no pot, ara per ara, garantir els actuals models de producció i de creixement. Aquesta és la tesi que sosté Antonio Turiel [19], doctor en Física Teòrica i investigador del CSIC, en el seu llibre Petrocalipsis, on planteja que la transició energètica no té dreceres, primer per l’impacte ambiental dels combustibles fòssils, i segon per l’escassetat d’aquests combustibles, que fan que la seva substitució en el curt termini en un sistema econòmic com l’actual no pugui ser resolta amb facilitat amb les energies alternatives. Turiel i altres investigadors [20] situen en el debat energètic mundial la hipòtesi que les energies alternatives no sembla que puguin substituir a les fòssils amb els consums actuals, ni als ritmes desitjables i que per tant ens enfrontem a un canvi històric d’un model que des de mitjans del s. XVIII no ha parat de créixer i que tot apunta que entrarà en col·lapse, forçant canvis tecnològics, socials i culturals per adaptar-se a un decreixement forçat dels consums actuals [21].

La pregunta per tant és pertinent, és possible la descarbonització del sistema en els pròxims anys, sense que aquesta afecti el nostre modus de vida actual? I la resposta que donen aquests investigadors és no. És impossible a menys que ens adaptem a una simplificació radical dels usos i els abusos que fem de l’energia.

Analitzem algunes de les evidències que  plantegen aquests investigadors:

Primera evidència: el pic de producció del petroli (peak oil) [22] es va produir el desembre del 2018, i la major part de les companyies productores porten des del 2013 deixant d’invertir  en la recerca de noves explotacions, el que pot significar que el sistema entri en col·lapse en els propers cinc anys [23]. El que sembla clar que s’ha produït aquest darrer any a conseqüència de la Covid19 és la caiguda de la demanda, el peak oil demand, reduint-se en un terç el consum anterior a la crisi [24] i fent que companyies com BP hagin reduït els seus beneficis en un 66% el primer trimestre del 2020 [25].

Segons diferents estudis en els pròxims anys arribarem a un estancament en les extraccions dels diferents combustibles fòssils, passant d’una producció barata i eficient a una davallada sostinguda que complicarà el  seu subministrament mundial, 2020 pel petroli, 2030 pel gas natural i 2040 per carbó [26]. 

Estimació d’extracció de petroli segons diferents escenaris

Fig.7 Recuperat de: MEDEAS. Modeling the renewable energy transition in Europe. UE. 2017. p 64 https://medeas.eu/system/files/documentation/files/Deliverable%204.1%20%28D13%29_Global%20Model.pdf [en línia] [Consulta: 11/02/2021]

Estimació d’extracció de gas natural segons diferents escenaris

Fig.8 Recuperat de: MEDEAS. Modeling the renewable energy transition in Europe. UE. 2017. p 66 https://medeas.eu/system/files/documentation/files/Deliverable%204.1%20%28D13%29_Global%20Model.pdf [en línia] [Consulta: 11/02/2021]

Estimació d’extracció de carbó segons diferents escenaris

Fig.9 Recuperat de: MEDEAS. Modeling the renewable energy transition in Europe. UE. 2017. p 69 https://medeas.eu/system/files/documentation/files/Deliverable%204.1%20%28D13%29_Global%20Model.pdf [en línia] [Consulta: 11/02/2021]

Com podeu observar, els gràfics anteriors dibuixen un model en què l’obtenció dels diferents combustibles fòssils comença a caure en la majoria dels escenaris plantejats a partir de 2030. L’estudi del qual procedeixen les dades forma part de l’anàlisi que està fent la Unió Europea [27] per consolidar la transició cap a un model energètic descarbonitzat, i deix clara l’evidència que les reserves eficients i barates de combustibles fòssils estan a tocar d’esgotar-se.

Segona evidència: com demostren les dades que hem estat comentant anteriorment tot el sistema econòmic es basa en el petroli com a principal font d’energia, i de manera molt especial el transport. De manera que és terriblement complicat substituir els combustibles fòssils a curt termini per una altra font d’energia tan eficient i mantenir l’actual model de creixement [28].

Tercera evidència: substituir de manera immediata el model energètic basat en els combustibles fòssils per electricitat, és inviable si no reduïm l’actual consum energètic. Cal recordar que les dades que hem comentat indiquen que, depenent dels anys, el 80% de l’energia que s’utilitza al món no prové de l’electricitat. En general els processos industrials, fabricació d’acer, la producció de ciment, entre d’altres no són electrificables de manera immediata avui en dia amb la tecnologia disponible [29].

Quarta evidència: és pràcticament impossible electrificar el parc mòbil mundial de 100 milions de cotxes fabricats aproximadament anualment [30]. Parlem del cotxe privat, una altra cosa és el carsharing etc i altres models de mobilitat alternatius i més sostenibles.

Cinquena evidència: les energies alternatives, no poden cobrir per si soles la demanda total que s’està consumint ara mateix a escala mundial. Energies com l’eòlica, hidràulica, solar tèrmica i fotovoltaica, com a energies madures i la termoelèctrica, maremotriu o geotèrmica poden evolucionar en els proper anys i millorar els seus rendiments energètics. Però, totes elles són intermitents, per tant hauríem de construir enormes instal·lacions i ocupar grans extensions de terreny per tal de proporcionar-nos el cabal energètic desitjat.  Un altre problema és que proporcionen energia en forma de calor i electricitat, no en forma de combustible, i el seu emmagatzematge és molt complicat tècnicament. Per la seva banda la biomassa i els biocombustibles, que sí que proporcionen combustibles, requereixen l’ocupació dels ecosistemes, molt sobreexplotats de manera insostenible en l’actualitat [31]

Sisena evidència: amb l’energia nuclear ens trobaríem amb els mateixos problemes que amb la procedent dels combustibles fòssils, a banda de la gestió dels residus i de la possibilitat d’un accident nuclear (Chernobyl 1986, Harrisburg 1979, Fukushim 2011), l’urani també s’acabarà. El 2016 es va arribar al màxim de producció mundial i l’esperada fusió nuclear, segons les previsions més optimistes no arribarà abans de 2040.

Estimació d’extracció d’urani segons diferents escenaris

Fig.10 Recuperat de: Capellán‐Péreza, Iñigo, Mediavilla Margarita, de Castro, Carlos , Carpintero , Óscar i Miguel, Luis Javier (2014) Agotamiento de los combustibles fósiles y escenarios socio‐económicos: un enfoque integrado http://www.eis.uva.es/energiasostenible/wp-content/uploads/2014/09/Capellanetall2014_esp.pdf [en línia] [Consulta: 11/02/2021]

Setena evidència: i la tecnologia de l’hidrogen verd? El mètode utilitza el corrent elèctric per separar l’hidrogen de l’oxigen que hi ha a l’aigua, si l’electricitat necessària per a fer el procés prové de fonts renovables, estaríem produint energia neta sense emissions de diòxid de carboni.

Turiel no veu l’hidrogen com a un substitut, el físic està d’acord que certament és un bon vector energètic, permet acumular energia, però difícilment pot substituir el total de consum energètic actual.

Hi ha diferents interrogants sobre la viabilitat a curt termini d’aquest tipus d’alternativa. En primer lloc tot i que és un dels elements més abundants a la terra, no és fàcil d’obtenir. La formula ideal, seria obtenir-lo de l’aigua, a partir d’un procés de descomposició de les molècul·les de l’aigua, O2 i H2, anomenat electròlisi. I aquí rau un dels problemes, el procés consumeix una gran quantitat d’energia, que en molts casos no procedeix de fonts renovables. De totes maneres, la producció de l’anomenat hidrogen verd seria possible si s’utilitzés l’excés d’energia renovable que no es consumeix i que per tant no es pot emmagatzemar. El procés permetria aprofitar la producció renovable d’energia en aquells moments en què excedeixi a la demanda, l’electricitat es derivaria a parcs electrolitzadors on es produiria i s’emmagatzemaria l’hidrogen per a més tard transformar-lo en electricitat [32].

Fins aquí les preguntes i interrogants de la primera alternativa i d’aquells que consideren que encara no tenim un model tecnològic prou madur per fer una transició energètica immediata a fonts d’energia 100% renovables. Aquesta primera opció implicaria forçosament reduir el consum energètic mundial i per tant simplificar radicalment els usos i els abusos que fem de l’energia.

Per contra altres investigadors i científics sostenen que és possible una transició energètica ordenada [33] que faci viable un creixement de la producció i el consum energètic alhora que es respecta el medi ambient.

Aquesta segona alternativa es veuria reforçada pel darrer informe de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) del 2020, on s’indicava que segons les seves previsions la demanda mundial d’energia s’hauria reduït en un 5% el 2020 i en conseqüència les emissions de CO2 relacionades també s’haurien reduït en un 7%, amb una caiguda de la inversió del 18% [34].

Demanda energètica estimada, emissions CO2 i inversió. 2020 amb relació al 2019

Fig.11 Recuperat de: Perspectivas energéticas mundiales 2020. IEA.2020. https://www.iea.org/reports/world-energy-outlook-2020 [en línia] [Consulta: 11/02/2021]

Les dades anteriors es basen en la confirmació que la pandèmia ha provocat un canvi en la tendència de demanda energètica mundial. La mateixa IEA preveu una recuperació de la demanda cap al 2023, tot i que l’escenari és incert i ningú pot afirmar que aquesta recuperació arribarà als nivells d’augment del 25 al 30% previstos pel 2040 segons l’informe de la mateixa agència del 2019.

L’IEA reconeix la possibilitat d’un escenari en el qual es produeixi una caiguda en la producció del petroli del 50% en menys de cinc anys, una caiguda extraordinària que plantejaria una recessió econòmica de magnituds colossals.

El 2019 es va publicar un estudi fet pel grup Energy Watch Group i la Universitat de Finlàndia, amb unes conclusions més optimistes amb el futur energètic del planeta. Segons aquest document [35] seria possible fer la transició energètica mundial cap a fonts renovables 100% a mitjans de segle. El procés es basaria en l’electrificació de tots els sectors energètics amb una importància cabdal del sector del transport i de la calor, arribant a una producció d’energia primària del 90% basada en electricitat el 2050.

Comparació subministrament d’energia primària 2015-2050

Fig.12 Recuperat de: Global energy system base don 100% renewable energy. Power, Heat, Transport and Desalination Sectors. Lut University, Energy Watch Group. Abril 2019. http://energywatchgroup.org/wp-content/uploads/EWG_LUT_100RE_All_Sectors_Global_Report_2019.pdf [en línia] [Consulta: 12/02/2021]

Escenari de transició en la Demanda energètica 2015-2050

Fig.13 Recuperat de: Global energy system base don 100% renewable energy. Power, Heat, Transport and Desalination Sectors. Lut University, Energy Watch Group. Abril 2019. http://energywatchgroup.org/wp-content/uploads/EWG_LUT_100RE_All_Sectors_Global_Report_2019.pdf [en línia] [Consulta: 12/02/2021]

Els gràfics anteriors plantegen una transició des d’un subministrament del 10% d’energies renovables el 2015 al 100% el 2050, figura 12, en el que l’energia subministrada pels combustibles fòssils seria substituïda per electricitat 100% de fonts renovables, figura 13.

L’estudi planteja el següent escenari [36]:

1. Una transició cap a energies 100% renovables implica l’electrificació de tots els sectors d’energia. Es preveu un escenari d’augment de la generació elèctrica d’entre quatre i cinc cops més gran que el 2015, que representarà el 90% de l’energia primària consumida el 2050 amb una caiguda total de les energies fòssils i nuclear.
2. La combinació d’energia 100% renovable es distribuirà de la següent manera: 69% solar, 18% eòlica, 3% hidroelèctrica, 6% bioenergia i 2% geotèrmica.
3. El 2050 el 96% del subministrament total d’energia serà renovable, amb una producció local i regional totalment descentralitzada.
4. Disminució del cost de producció de 54 euros/MWh el 2015 a 53 euros /MWh el 2050.
5. Reducció de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (de 30 GtCO2-eq el 2015 a zero el 2050).
6. El nou model energètic donarà feina a 35 milions de persones a tot el món.

Per la seva banda l’agència internacional dedicada a les energies renovables  IRENA, [37], considera possible amb l’ús de les energies renovables, la millora de l’eficiència energètica i amb el suport de l’electrificació la reducció en un 90% de les emissions relacionades amb el CO2. A partir d’un seguit d’anàlisi de costos econòmics, entre altres variables, en el seu informe del 2019 [38] creu possible un nou model energètic pel 2050 capaç de satisfer les necessitats mundials d’energia.

A partir de l’estudi de les polítiques actuals i la seva comparació amb una política d’inversions ambiciosa en l’adopció de les energies renovables i totes les tecnologies associades l’informe esmentat preveu a partir de la transició energètica el compliment dels acords de París del 2015.

Fig.14. Recuperat de: Transformando el sistema energético. IRENA. 2019. https://www.irena.org/-/media/Files/IRENA/Agency/Publication/2019/Sep/IRENA_Transforming_2019_ES.pdf?la=en&hash=D3D85E0CFEE8C95E859E113A698AFC6FFBA0CE0C [en línia] [Consulta: 265/02/2021]

Fig.15 Recuperat de: Transformando el sistema energético. IRENA. 2019. https://www.irena.org/-/media/Files/IRENA/Agency/Publication/2019/Sep/IRENA_Transforming_2019_ES.pdf?la=en&hash=D3D85E0CFEE8C95E859E113A698AFC6FFBA0CE0C [en línia] [Consulta: 265/02/2021]

Fig.16 Recuperat de: Transformando el sistema energético. IRENA. 2019. https://www.irena.org/-/media/Files/IRENA/Agency/Publication/2019/Sep/IRENA_Transforming_2019_ES.pdf?la=en&hash=D3D85E0CFEE8C95E859E113A698AFC6FFBA0CE0C [en línia] [Consulta: 265/02/2021]

En els tres gràfics anteriors podeu comprovar la transformació plantejada per IRENA en el camp elèctric, i amb la utilització de l’energia eòlica i solar, i els biocombustibles en el camp del transport. El resultat final seria una reducció en el 64% en la demanda de combustibles fòssils mundial.

He plantejat fins aquí dues mirades a la transició energètica mundial, i m’agradaria acabar amb el concepte trilema, definit per primer cop pel Consell Mundial de l’Energia el 2010 i que ve a dir que si un sistema energètic vol ser sostenible cal, que tingui en compte tres vectors importants: seguretat energètica, equitat energètica i sostenibilitat ambiental. Aquests tres requisits s’interrelacionen entre ells i estan en la base del model energètic del futur.

Les dues visions sobre el futur del model energètic mundial que acabem de comentar plantegen dubtes i incògnites importants. En un article publicat el 2018 National Geographic  plantejava el següent dubte: “Aunque el crecimiento de las renovables aumentará una media anual de 2,6 %, muchas voces afirman que solo con estas no se sostiene el descomunal consumo energético del mundo. ¿Estamos dispuestos a reducirlo? (Font: National Geographic https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/grandes-reportajes/energia-renovable-para-abastecer-a-todo-planeta_11706/8)

Prometeu va robar el foc sagrat als déus, i el va lliurar als humans, i gràcies al foc els homes van avançar i es van civilitzar. Aquest mite de la Grècia clàssica em serveix per acabar aquest article. La metàfora del foc de la tecnologia prometeic ha fet que la humanitat s’hagi cregut capaç de dominar la natura, i aquest domini sembla que s’està girant contra ella.

Lectures de referència:

Allen Pfeiffer, Dale (02/05/2005) Comemos combustibles fósiles. Rebelión. https://rebelion.org/comemos-combustibles-fosiles/ [Consulta: 25/02/2021]

El Crític (14/01/2021) El petroli caurà a la meitat en cinc anys… i la crisi del 2008 serà una broma. [Consulta: 25/02/2021] https://www.elcritic.cat/entrevistes/antonio-turiel-el-petroli-caura-a-la-meitat-en-cinc-anys-i-la-crisi-de-2008-sera-una-broma-76574

Mediavilla Pascual, Margarita ¿Cómo ha de producirse la transición a un modelo energético sostenible?Documentación social 2013; 0(167): 193-216. http://www.eis.uva.es/energiasostenible/wp-content/uploads/2013/11/caritas_pre.pdf [Consulta: 25/02/2021]

National Gepographic. (06/10/2020) Ventajas e inconvenientes del hidrógeno como combustible alternativo.[Consulta: 25/02/2021] https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/ventajas-e-inconvenientes-hidrogeno-como-combustible-alternativo_14897

Notes:

[1] Carpe diem, quam minimum credula postero. Aquesta locució llatina del poeta romà Horaci, aprofita el dia i no confiïs en el demà em serveix per reflectir l’esdevenir de la societat del s. XXI, una societat on l’hedonisme ho envolta tot a la recerca del plaer immediat sense tenir en compte les conseqüències.

[2] Arendt planteja en el seu llibre La condició humana (2019) que la importància dels béns de consum disminueix fins a la insignificança i l’home acostumat a cobrir les seves necessitats cada cop amb més pressa devora de manera insaciable tot alló que produeix, metabolitzant quasi sense fer anar tot allò que es situa al seu abast.

[3] La idea de la sobrecapacitat del planeta es basa en el concepte d’emprenta ecològica, o si es vol de biocapacitat. Podeu consultar la pàgina de Global Footprint Network per a més informació.

[4] El concepte de decreixement ja va ser enunciat fa anys per Serge Latouche. El filòsof francès fa temps que critica el concepte de creixement sostenible, argumentant que el creixement i la seva acumulació il·limitada de riquesa destrueix la natura i a més és responsable de les desigualtats socials al món. Podeu llegir l’entrevista a: Latouche, Serge. El desarrollo sostenible es un eslogan. La Marea  https://www.lamarea.com/2016/04/27/85087/ [Consulta: 25/02/2021]

[5] L’any 1987 es va començar a parlar del terme de desenvolupament sostenible, aquest terme surt per primera vegada a l’anomenat informe Bruntlandt (1987-Conferència Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament) o El nostre futur comú. En ell es defineix com: “És aquell que satisfarà les necessitats actuals sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.”

[6] En el que podríem denominar com la geopolítica de l’energia trobem molts exemples de conflictes relacionats amb la producció, distribució i consum de les fonts d’energia, especialment el petroli. La primera crisi del petroli el 1973, fruit de conflicte àrab israelià del Yom Kippur va ser el resultat de la pressió del món àrab a occident per la seva política a l’Orient Mitjà. Per ampliar la informació podeu llegir: Instituto Español de Estudios Estratégicos. (Juny 2016). Recursos energéticos y conflicto. http://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_analisis/2016/DIEEEA45-2016_RecursosEnergeticos-Conflicto_FAFM.pdf [Consulta: 25/02/2021]

[7] Font: World Energy Markets Observatory  (2019) Climate goals at risk as
global energy demand rises https://www.capgemini.com/wp-content/uploads/2019/11/WEMO-Global-Infographics.pdf [Consulta: 25/02/2021]

[8]Font: BP España (Juny 2019) Statistical Review 2019. https://www.bp.com/es_es/spain/home/noticias/notas-de-prensa/bp-statistical-review-2019.html [Consulta: 25/02/2021]

[9] Recordem que la Cimera de París (desembre 2015) va plantejar com repte ineludible la limitació de l’increment de la temperatura mitjana del planeta als 1,5ºC per a mitjans de segle, respecte als nivells anteriors a la revolució industrial. La Cimera ja va assumir implícitament que probablement aquest increment acabaria limitant-se als 2ºC.

[10] Aquesta és la tesi sostinguda per Antonio Turiel doctor en física teòrica i investigador del CSIC, en el seu llibre Petrocalipsis.

[11] Tesis sostinguda pel grup Energy Watch Group i la Universitat de Finlàndia en el seu informe Global energy system base don 100% renewable energy. Power, Heat, Transport and Desalination Sectors. Lut University, Energy Watch Group. Abril 2019. http://energywatchgroup.org/wp-content/uploads/EWG_LUT_100RE_All_Sectors_Global_Report_2019.pdf [Consulta: 12/02/201]

[12] No tota l’energia final que es consumeix és energia útil. Part d’aquesta energia produïda és perd al llarg del camí. Podeu consultar la informació a: ICAEN Què és i d’on prové l’energia? http://icaen.gencat.cat/ca/energia/que_es/index.html [Consulta: 15/02/2021]

[13] La dada ha estat obtinguda de l’informe elaborat pel Ministerio para la Transición Ecológica y el reto demográfico. La energía en España 2018. p. 16 https://energia.gob.es/balances/Balances/LibrosEnergia/Libro-Energia-2018.pdf [Consulta: 04/02/2021]

[14] Font: Ministerio de Transporte Mobilidad y Agenda Urbana. (s.d) Transporte https://www.mitma.gob.es/ministerio/proyectos-singulares/cumbre-del-clima/transporte#:~:text=As%C3%AD%2C%20en%202017%20el%20transporte,0%2C7%25%20del%20ferrocarril. [Consulta: 04/02/2021]

[15] Argumentari sostingut per Jorge Riechmann als seus assaigs sobre ecologia política i pensament ecològic. Podeu llegar l’entrevista a: Riechmann, Jorge. Després del col·lapse climàtic probablement hi haurà un genocidi. El Crític. 25 de febrer de 2005. https://www.elcritic.cat/entrevistes/jorge-riechmann-despres-del-col-lapse-climatic-hi-haura-un-genocidi-50340

[16] La Revolució Verda va provocar la industrialització de l’agricultura a gran escala. Entre 1950 i 1984 la producció mundial de gra va augmentar en un 250%. L’energia que va permetre aquesta transformació va procedir dels combustibles fòssils: fertilitzants (gas natural), pesticides (petroli), irrigació (hidrocarburs). Per ampliar la informació podeu consultar: Allen Pfeiffer, Dale. (2006) Comemos combustibles fósiles: POLIS. Revista latinoamericana. (14) https://journals.openedition.org/polis/5246

[17] Cada galó de petroli equival a 3,785 litres.

[18] Font: Allen Pfeiffer, Dale. (2006) Comemos combustibles fósiles: POLIS. Revista latinoamericana. (14) https://journals.openedition.org/polis/5246

[19] És doctor en Física Teòrica i investigador del CSIC.

[20] Mediavilla Pascual, Margarita (2013) ¿Cómo ha de producirse la transición a un modelo energético sostenible? A: Documentación social Vivir sencillamente para que otros, sencillamente, puedan vivir: Teorías. Núm. 167. p. 19 http://www.eis.uva.es/energiasostenible/wp-content/uploads/2013/11/caritas_pre.pdf [en línia] [Consulta: 04/02/2021]

[21] Ídem, p. 191

[22] Moment de màxima taxa d’extracció del petroli. A partir d’aquest punt la teoria diu que la quantitat de petroli disponible vagi a la baixa. El concepte va aparèixer el 1956 presentat formalment per Mariona King Hubbert. Podeu ampliar la informació a: Cuadernos de cultura científica. El pico del petroleo.  https://culturacientifica.com/2019/05/03/el-pico-petrolero/ [Consulta: 04/02/2021]

[23] Aquesta evidència és defensada per un seguit de científics en la teoria del col·lapse, entre ells Antonio Turiel a la seva entrevista ja citada i al seu llibre Petrocalipsis.

[24] Font: Nieves, Vicente. La demanda de petroleo se hunde hasta niveles de 1995 con una caida de 29 millones de barriles por día. El Economista. 15 de març de 2020.  https://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/10482176/04/20/La-demanda-de-petroleo-se-hunde-hasta-niveles-de-1995-con-una-caida-de-29-millones-de-barriles-por-dia.html [Consulta: 04/02/2021]

[25] El Economista. El peak oil demand ya está aquí: el petróleo podría no recuperarse nunca, según el presidente de BP. 12 de maig de 2020. https://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/10537655/05/20/El-peak-oil-demand-ya-esta-aqui-el-petroleo-podria-no-recuperarse-nunca-segun-el-presidente-de-BP.htmlç [Consulta: 04/02/2021]

[26] Font: Mediavilla, Marga. ¿De cuánta energía podremos disponer realmente? El diario.es 12 de gener de 2015 https://www.eldiario.es/ultima-llamada/crisis-energetica-peak-oil-transicion-energetica_132_4425804.html [Consulta: 04/02/2021]

[27] El projecte rep el nom de MEDEAS i ha identificat modelitzacions a partir de paràmetres físics, desafiaments de la transició energètica i estratègies de disseny per a poder abordar-los. Com tots els models les dades i conclusions extretes poden estar subjectes a revisió i poden presentar errors en els terminis dels escenaris plantejats. Però sembla clar, que el procés d’esgotament dels combustibles fòssils es produirà al llarg dels propers vint anys. Podeu consultar els resultats i les conclusions del projecte a: MEDEAS. Modeling the renewable energy transport in Europe. (s.d.) Resultados y conclusiones del proyecto MEDEAS.  https://www.medeas.eu/system/files/documentation/files/Medeas%20Brochure%20Spanish.pdf [Consulta: 04/02/2021]

[28] Cal tenir en compte que el petroli i en general els combustibles fòssils tenen una densitat energètica molt elevada, és a dir la seva eficiència acumulada per unitat de volum, o massa, és molt gran, i malgrat les pèrdues que ocasiona la seva manipulació i transport mantenen una energia final que els fan utilitzables i rendibles. Més informació a: Blogs Capital Bolsa (2013) Qué es la densitat energética y por qué es tán importante? https://www.blogscapitalbolsa.com/article/1073/que_es_la_densidad_energetica_y_por_que_es_tan_importante_.html [Consulta: 04/02/2021]

[29] Tesis sostinguda per Antonio Turiel. Podeu llegir l’entrevista a: Riu, Manel.  El petroli caurà a la meitat en cinc anys … i la crisi del 2008 serà una broma. El Crític. 14 de gener de 2021. https://www.elcritic.cat/entrevistes/antonio-turiel-el-petroli-caura-a-la-meitat-en-cinc-anys-i-la-crisi-de-2008-sera-una-broma-76574 [Consulta: 04/02/2021]

[30] El 2019 es van fabricar aproximadament uns 80 milions de cotxes, dels quals solament són elèctrics menys del 3%, 2,1 milions el 2018. Font: Movilidad Eléctrica. Las ventas de vehículos eléctricos en el mundo crecieron un 64% en 2018.  https://movilidadelectrica.com/las-ventas-de-vehiculos-electricos-globales-2018/  [Consulta: 17/02/2021]

[31] Mediavilla Pascual, Margarita (2013) ¿Cómo ha de producirse la transición a un modelo energético sostenible? A: Documentación social Vivir sencillamente para que otros, sencillamente, puedan vivir: Teorías. Núm. 167. p. 19

[32] Podeu llegir l’article Alcalde, Sergi. Ventajas e inconvenientes del hidrógeno como combustible alternativo. National Geographic. 8 de desembre de 2019. https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/ventajas-e-inconvenientes-hidrogeno-como-combustible-alternativo_14897 [Consulta: 17/02/2021]

[33] Aquesta és la tesi sostinguda per l’estudi Energy Watch Group i la Universitat de Finlàndia  en el seu informe Global energy system base don 100% renewable energy. Power, Heat, Transport and Desalination Sectors. Lut University, Energy Watch Group. Abril 2019. http://energywatchgroup.org/wp-content/uploads/EWG_LUT_100RE_All_Sectors_Global_Report_2019.pdf [en línia] [Consulta: 12/02/201]

[34] Font: International Energy Agency. (0ctubre 2020) World Energy Outlook 2020 muestra cómo la respuesta a la crisis de Covid puede remodelar el futuro de la energía. IEA. https://www.iea.org/news/world-energy-outlook-2020-shows-how-the-response-to-the-covid-crisis-can-reshape-the-future-of-energy [en línia] [Consulta: 11/02/2021]

[35] Energy Watch Group. (2019) Global energy system base don 100% renewable energy. Power, Heat, Transport and Desalination Sectors. Lut University, Energy Watch Group. http://energywatchgroup.org/wp-content/uploads/EWG_LUT_100RE_All_Sectors_Global_Report_2019.pdf [Consulta: 12/02/201]

[36] Nota de prensa de Energy Watch Group. (2019) http://energywatchgroup.org/wp-content/uploads/EWG_LUT_100RE_All-Sectors_Global_Press_Release_ES.pdf [Consulta: 12/02/201]

[37] IRENA neix el 1981 a partir d’una conferència de l’ONU sobre fonts d’energia renovables que es va celebrar a Nairobi (Kènia). Podeu accedir a la pàgina oficial a: https://www.irena.org/

[38]IRENA. (2019) Transformando el sistema energético.  https://www.irena.org/-/media/Files/IRENA/Agency/Publication/2019/Sep/IRENA_Transforming_2019_ES.pdf?la=en&hash=D3D85E0CFEE8C95E859E113A698AFC6FFBA0CE0C [Consulta: 12/02/201]